Aquesta activitat no és el primer cop que es fa, l’escola ja fa  uns quants cursos que la realitza  amb l’alumnat de 4t de l’ESO. Anys anteriors  la visita havia estat guiada pel net del poeta,  Pere Maragall. 

La sortida va tenir algunes activitats a l’aula prèvies per poder gaudir i entendre millor el que se’ns explicaria a  la visita.  Primer van fer una exercicis de contextualització i van estudiar els temes relacionats amb el  modernisme literari. Just la sessió abans d’anar a la Casa, l’alumnat va visualitzar el vídeo-documental “El meu Avi” a l’aula, on surt principalment el Pere Maragall explicant com era el seu avi, tot acompanyat d’informacions, documents, obres…

La casa es pot visitar gratuïtament, es diu Arxiu Casa Joan Maragall, perquè a banda de poder visitar  la seva vivenda, també s’hi troba l’Arxiu amb tota la  documentació sobre l’autor. 

 La visita està enfocada com una mena d’evolució vital, comença per la seva infantesa i acaba amb la seva vida més madura i familiar.  Cada sala de l’arxiu correspon a una etapa de la seva vida i també estan relacionades amb diferents poemes i articles que va escriure  al llarg d’aquest temps.

El Rebedor 

La primera estança està relacionada amb la seva infantesa.

En Joan Maragall i Gorina va néixer el 10 d’octubre de l’any 1860, a una família que es dedicava a la indústria tèxtil. Ell va viure la seva infantesa al barri de Santa Caterina, perquè els seus pares tenien les fàbriques a prop. Va ser el quart fill de la família, però l’únic home.

El rebedor és un espai on hi han alguns quadres, com per exemple el retrat fet per Joan Cases a en Maragall de petit, tot i que no és ben bé com es mostra a les fotografies que hi ha de l’època. Aquest dibuix està fet amb carbonet.   

Cal destacar que l’actual porta, abans era una paret i no s’entrava per aquí, hi havia unes escales que pujaven a una segona planta. La casa actual  ha estat reorganitzada i, en algunes parts, reformada. Hi ha una part que ara és la part més d’oficina de l’arxiu.

També trobem exposats dos manuscrits originals de dos poemes diferents, un és de “La Vaca Cega” i l’altre “Sol solet” sobre un moble d’estil isabelí que també forma part del mobiliari original de la casa. 

El poema més relacionat amb aquesta habitació és:

Sol Solet…

Quan jo era petit

vivia arraulit

 en un carrer negre.

 El mur era humit

 però el sol hi era alegre.

 Per llà Sant Josep

 el bon sol, solet

 lliscava i lluïa

 pel carreró estret.

 I en mon cos neulit

 llavors jo sentia

 una esgarrifança

 de goig i alegria. 

El poema està relacionat amb l’estança, perquè ens parla de la seva infantesa, època de la que hi ha poques dades sobre el poeta. 

Dormitoris

Els dormitori reflexen la seva etapa universitària, la joventut i el seu casament amb Clara Noble. 

Aquesta etapa va ser descrita per en Joan Maragall com un període “infeliç”, el van obligar a deixar els estudis després d’acabar el batxillerat, perquè el seu pare volia que formés part de l’empresa familiar. A en Maragall li agradava tant escriure que, en els temps morts que tenia, escrivia versos als llibres de comptes de la fàbrica. Quan el seu pare va prendre consciència de que al seu fill li agradava molt escriure, el va deixar estudiar Dret. Allà va començar a escriure amb més freqüència.  Finalment es va graduar, però pràcticament no va exercir d’advocat. Va començar a destacar com a articulista i el van contractar al Diari de Barcelona. 

Als 30 anys va conèixer a la que fou la seva muller, la Clara Noble, una jove anglo-andalusa que només tenia 18 anys. El fet de trobar dona el va estabilitzar i en aquest moment ja va començar a dedicar-se al que més li agradava: escriure.

A més, el seu pare li va regalar la casa on va viure fins la seva mort, per poder establir-se amb la Clara i les seves filles, perquè quan es van traslladar a Sant Gervasi, ja eren pares. 

A la casa es poden visitar dos dormitoris: 

El dormitori petit, aquesta habitació és la més petita de la casa. Dins el dormitori petit hi ha el llit on va néixer en Joan Maragall, el van transportar des de la casa dels seus pares, situada al centre de Barcelona, fins a Sant Gervasi. És d’estil isabelí, que vol dir que es va fer durant el regnat d’Isabel II d’Espanya. També hi ha exposats diferents vestits de l’època, per fer-te la idea de com  vestien a l’època i trobem reposapeus, que era el que utilitzaven per cordar-se les sabates i posar-se-les, sobretot la gent burgesa.

Al dormitori gran hi ha el llit del matrimoni, què és d’estil alfonsí. Just davant del llit, hi havia un bressol, el qual va inspirar a en Joan Maragall  a fer el seu poema Paternal i un armari gegantí. La paret  més propera al carrer d’aquesta habitació abans era la porta principal i podien entrar carruatges. 

El dia 7 de novembre de 1893, un anarquista va tirar dues bombes al Liceu, una d’elles va esclatar i va causar moltes morts, en Joan Maragall ho va viure i, quan va tornar a casa, va veure  la seva filla Elena al bressol i es va inspirar per escriure una de les seves obres més destacades Paternal, que és el poema relacionat amb aquesta estança.

Paternal

Furient va esclatant l’odi per la terra, 

regalen sang les colltorçades testes, 

i cal anar a les festes, 

amb pit ben esforçat, com a la guerra.

A cada esclat mortal – la gent trèmula es gira: 

la crueltat que avança, – la por que s’enretira, 

se van partint el món… 

Mirant el fill que mama, -la mare que sospita, 

el pare arruga el front.

Pro l’infant ignoscent, 

que deixa, satisfet, la buidada mamella, 

se mira an ell, – se mira an ella, 

i riu bàrbarament.

Saló

Aquest espai de la casa representa la maduresa, la vida social, l’excursionisme i els Jocs Florals a on  Joan Maragall va participar. 

Aquest espai s’utilitzava per rebre a les visites que venien a la casa. 

El saló s’ha quedat bastant igual a com estava originalment, de fet té un paper de seda a la paret original.  Hi ha mobles tapissats de color vermell i alguns quadres familiars: els sogres (Ernest Noble i María de las Angustias Malvido Nocedo), els pares (Josep Maragall i Vilarosal i Rosa Gorina i Folch ) i la Clara Noble, però aquest no és un retrat, és una fotografia. 

A la paret del davant hi ha una fotografia emmarcada amb un quadre modernista gegantí de la Clara Noble vestida de Reina dels Jocs Florals, perquè el poeta  va guanyar els premis a les 3 categories i ella va ser l’amfitriona. Alguns dels poemes premiats van ser: La Sardana, Glosa i El Mal Caçador, entre d’altres.

Al voltant de la sala, també hi ha alguns quadres que ens recorden les excursions de Joan Maragall. Durant aquella època els burgesos, van començar a fer excursions que en el cas d’alguns artistes les  van fer servir d’inspiració per escriure   obres relacionades amb la natura. Un exemple clar  és el poema  “La Vaca Cega” que, és una de les composicions més populars del Joan Maragall. 

La Vaca Cega

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

el silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot, mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… però torna,

i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se’n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

Despatx

Aquest espai correspon a la faceta més política i periodística d’en Joan Maragall

El despatx  era utilitzat per rebre les vistes dels periodistes, amics, escriptors… Era un espai de reunions laborals i consultes. 

El poeta tenia també un altre despatx, però estava més aïllat i l’utilitzava per  escriure i treballar. 

El despatx té un prestatge amb moltes edicions de la revista modernista “L’avenç”, de la que Joan Maragall era col.laborador. 

A aquesta cambra destaquen dos quadres. “Un bohemi”, pintat per Santiago Rusiñol, que retrata a Eric Saté, un bohemi francès que representa la misèria de la vida bohemia. Aquest va ser el regal de noces que va fer en Rusiñol a Maragall i Clara Noble

“La Pastoral”, va ser un quadre que en Joan Maragall no va poder veure al seu despatx però que coneixia molt bé i que anys més tard el seu fill el va adquirir perquè ho va comprar el fill perquè sabia que al seu pare li agradava molt. 

 Menjador

Aquest és l’espai més gran de la casa i està relacionat amb la vida familiar i la música.

Al mig es troba  una taula gran, que és on dinaven tota la família plegada, en Maragall i la Clara Noble van tenir un total de 13 fills, per tant havien de tenir espai per poder menjar tots plegats.  I, cada dia a les cinc de la tarda, tota la família prenia el té, perquè la família de la Clara era anglesa. 

Al mateix menjador, hi ha un armari que ocupar pràcticament tota la paret i, actualment, hi ha la majoria de llibres que tenia en Joan Maragall, però quan la casa era una vivenda, allà hi havien les vaixelles. Just al centre d’aquesta mateixa paret hi ha una llar de foc per escalfar aquesta gran sala.

La col·lecció de llibres d’en Maragall no és molt extensa, perquè ell anava a l’Ateneu a llegir, però hi han moltes primeres edicions de llibres de Víctor Català (Caterina Albert), amb qui en Joan Maragall mantenia correspondència. A la biblioteca també hi ha algunes obres d’autors com Goethe o Novalis, que ell va traduir al català. 

A Maragall li agradava molt la música, per això un Nadal, Clara Noble  li  va regalar un piano. 

Una de les peces més destacables d’aquest menjador també és el Rellotge modernista,. Aquest rellotge va ser posat en marxa just 30 minuts abans del canvi de segle, és a dir, el 31 de desembre de 1899 a les 23:30h.  Maragall era l’encarregat dels rellotges de la casa i de controlar que hi hagués aigua suficient per a tots, la seva dona  s’encarregava de la resta d’activitats de la casa. 

Actualment aquest espai també s’utilitza per fer un espectacle mensual que és un monòleg basat en la vida del poeta modernista. 

Nodreix l’amor

Nodreix l’amor de pensaments i absència,

i aixís traurà meravellosa flor;

menysprea el pas de tota complacència

que no et vinga per via del dolor.

No esperis altre do que el de tes llàgrimes

ni vulles més consol que els teus sospirs:

la paraula millor la tens a l’ànima,

i el bes més dolç te’l duen els zefirs.

Mai seria l’aimada en sa presència

com és ara en la teva adoració.

Nodreix l’amor de pensaments i absència,

i aixís traurà meravellosa flô.