El passat 7 de març, el cantant  Juanjo Bona va treure els seu primer projecte en solitari, anomenat Recardelino, un localisme del seu poble: Magallón. Magallón és un poble situat a la província de Saragossa i té uns mil habitants, per això en Juanjo reivindica tant els seus costums i la manera de fer dels pobles, sobretot de l’Aragò.

L’àlbum ha estat tant venut, que s’ha posicionat com a segon a les llistes de vendes a Espanya durant les primeres setmanes, tant en format DVD com en vinil, superant a artistes populars arreu del món com Bad Bunny. Només ha estat superat per Lady Gaga.

En Juanjo va fer-se conegut gràcies al programa Operación Triunfo 2023, on va quedar en quart lloc. Era un dels més estimats, i també es va fer molt conegut per la seva relació amb en Martin, un altre concursant que va quedar en 6a posició mateix concurs. Abans de participar a OT2023, el cantant de Magallón, va guanyar un concurs fet per Aragón tv anomenat “Jotalent”, on reivindiquen l’ús de la música popular entre els joves, sobretot de la jota, i en Juanjo va guanyar la primera edició. Quan era petit, ja va fer una breu aparició a Masterchef Junior, on va arribar fins el primer programa i, gràcies a la seva fama, ha pogut tornar a les cuines més populars del país, com a convidat de la darrera edició i com a concursant de la propera entrega de Masterchef Celebrity, per tancar el cercle. 

El títol del seu disc és un localisme del seu poble, fa referència a un ocell que a l’Aragó es diu Cardelino i a la resta d’Espanya jilguero. Per crear expectació en Juanjo va fer un joc amb les fans, una mena de penjat. Cada certs dies anava posant una lletra més, però cap persona ho va endevinar del tot, malgrat que   moltes es van apropar.  

En Juanjo ha comentat que aquest mot també l’ utilitzen com a mode d’un adjectiu carinyós pels nens i, sobretot, nenes que són molt cantaires i mogudes. Ell ha comentat que la seva àvia el deia així, i és un homenatge  a ella perquè va morir fa poc.

 A més, les cançons tenen molts xiulets que recorden als dels ocells i la portada de l’àlbum també té imatges del cardener, nom de l’ocell en català. 

L’estètica del seu primer disc en solitari és molt rural, ha gravat la majoria de seqüències a Magallón, que és lloc on més s’ha inspirat per escriure  les cançons. Per aconseguir aquesta imatge, en Juanjo ha treballat mà a mà amb el fotògraf Dani Tezla, el qual ha sabut captar l’essència de les cançons i plasmar-la amb imatges i vídeos. 

El disc ha estat produït per David Soler i Marcel Bagés, que són dos experts en música tradicional i personal, com es el cas de les cançons del Juanjo,perquè ell ha volgut recórrer a la jota per poder trobar la seva essència musical. La jota és un estil que es relaciona amb la tradició, però en Juanjo vol canviar aquesta percepció i l’ha modernitzat, sobretot l’ha barrejat amb un estil més pop i indie. 

Recardelino explica tres etapes clau a la vida del Juanjo; la primera és la seva infantesa al poble, la segona, la seva etapa com a estudiant universitari, on va haver de deixar el poble i marxar a Madrid, i la tercera, que parla més de l’actualitat, després d’haver passat per OT i el seus sentiments d’amor.

Primera etapa: Infantesa, vida al poble

La primera etapa del disc està representada per les cançons: , , i .

La “intro” és una melodia que ens recorda a un passeig per la natura, en aquest cas a Magallón. El Moncayo és una de les muntanyes més importants del país i està a prop de Magallón, el poble del Juanjo. A “Villano” parla de la part més malvada que portem dins tots i totes, que de vegades no volem que aparegui però allà hi és. Per tancar aquesta etapa en Juanjo Bona ha volgut explicar una llegenda real del seu poble: “”. 

A mi em sembla una bona manera de començar el disc, ens introdueix una mica com sona el seu poble i les seves tradicions, alhora que també reflexiona sobre la infantesa i les emocions més profundes.

La meva cançó preferida d’aquesta part del disc és la de “La Virgen de Magallón”, em sembla diferent, curiosa i divertida. Explica una llegenda real mol original i crec que això és un senyal d’identitat del Juanjo, que sempre porta les seves tradicions allà on va. També recomano molt escoltar la cançó de “Villano”, que personalment em va costar d’entendre, però un cop l’he entès, m’ha anat agradant més i és la preferida de moltes persones fins i tot de l’autor. 

Segona etapa: Vida d’universitari, marxar a Madrid

La segona etapa de l’àlbum està representada per: , i  , 

A “Golondrinas”, en Juanjo explica el sentiment de voler marxar, perquè el poble ja se’l queda petit i fa metàfores amb aquests ocells. “Me sabe mal” parla del sentiment de “Deixar passar els problemes” i recorda l’estació de  l’estiu, és la cançó  més animada i “comercial” del disc.  La cançó que tanca aquesta etapa, és un homenatge a les dones que treballen a la residència d’estudiants on vivia l’artista  durant la seva breu etapa universitària i també és un homenatge a tots els que el va acompanyar durant aquesta etapa. 

Crec que amb aquesta etapa del disc és breu però intensa. 

La cançó que més m’agrada és “Me sabe Mal”, perquè té molt bona energia i m’agrada molt la lletra de la cançó, parla d’un tema que de vegades costa verbalitzar i fer que és “relativitzar” i  seguir endavant malgrat les dificultats. La frase “creo que ésta va a ser mi semana, pero hace mucho calor” crec que identifica molt al Juanjo, perquè ell sempre té molta calor i a mi també em passa que sempre tinc calor. 

Tercera etapa: Actualitat, vida de cantant i amor

La darrera etapa del disc està representada per: , , i

Les dues primeres cançons parlen de l’amor, però no necessàriament de parella, “La Plaza y el Río” sí que va dedicada a la seva parella, en Martin, i parla de l’estima que es tenen l’un   l’altre. La  segona cançó parla de la dependència que crea l’amor, per tant és una mica contrària. 

“La Magallonera” és una de les jotes més populars de l’Aragó i és una nova versió que ha fet en Bona , perquè l’ha acompanyat sempre aquesta cançó, va evolucionant amb ell. 

Com a cloenda del disc trobem “Últimamente”, una cançó que parla dels seus pensaments més recurrents quan va escriure-la.

Crec que aquesta etapa és la més bonica de totes, hi ha les 2 cançons d’amor i parla de la seva actualitat, en está enamorat i dedicant-se a la seva feina ideal, ser cantant. 

La meva cançó preferida d’aquesta part és “Ultimamente”, perquè és més reflexiva i té un ritme més lent però que recorda a d’altres cançons del disc, perquè totes estan connectades entre elles. El fil conductor de “Recardelino” és la melodia de “La Magallonera”, una de les cançons que més identifiquen al cantant.

Aquest disc és molt complet i en Juanjo Bona ha pogut fer una mica el que l’ha sortit del cor. Per mi és un dels que millor ho està fent de la seva edició i crec que té molta personalitat i se’l reconeix fàcilment. Està fent que alguns joves escoltin música més tradicional i diferent de la  que sona a les ràdios, és una música menys comercial i més relaxada.

 Crec que cal escoltar a més artistes com ell.