La Mola és el nom que rep el cim més alt del massís de Sant Llorenç del Munt, ubicat al Parc Natural protegit i que engloba aquesta serra i la de l’Obac. La seva altitud és de 1103,25 metres en el seu punt més alt. És una muntanya molt àmplia amb una forma ben característica que combina l’ideal de muntanya estàndard, de verdes pendents plenes de vegetació, amb sòlids barrancs de pedra conglomerada que li donen a aquest massís un aspecte graonat fruit de l’erosió i de la composició d’aquesta. Si veiem la muntanya des d’un mapa, veurem que s’hi poden distingir 3 arestes al cim, de les quals a Terrassa només en veiem una, la més àmplia i empedrada.
A dalt de tot de la Mola, s’hi ubica un antic monestir romànic que data del segle XI i que és el motiu pel que molts dels excursionistes d’arreu del territori, en la seva majoria de les comarques properes, pugen a aquesta muntanya qualsevol dia de l’any.
La Mola no és una muntanya de difícil accés, ja que permet la seva arribada per tres camins diferents, cadascun d’ells amb paisatges inèdits i dificultats pròpies. A la pràctica, aquests camins s’acaben unint en dos. Aquests són els 3 itineraris més habituals per assolir el munt:
-
Camí dels monjos: És el camí més transitat i curt. El punt d’inici de la ruta depèn de cada excursionista, hi ha qui prefereix començar-lo des de 0 anant per un camí qualsevol que surti de Matadepera o bé de Castellar i aquells que opten per un recorregut més curt i per tant, s’inicien amb certa altura des d’un carrer urbanitzat de la zona elevada de Matadepera, municipi on s’hi troba ubicada la Mola i part del parc. Aquest camí però, té força pendent, ja que és el camí pel qual s’hi assoleix més altura amb menor recorregut. Els seus camins són força estrets i engraonats en la major part del camí i té trams amb sòl empedrat de forma artificial amb pedres relliscoses que quan plou poden fer-te ballar.
-
Itinerari de Can Robert: És el més tranquil de tots i el més ample en la major part de l’itinerari. Comença a l’extrem nord de Matadepera, al costat de la masia amb el mateix nom, i recorre tota l’aresta sud per camins considerablement amples amb vistes al damunt de la muntanya i a tot el terme de Matadepera, incloent-hi part de Terrassa i altres nuclis urbans. En general, el desnivell del camí és força petit en la majoria de trams mitjans, tot i que al principi del camí trobem pujades força pendents. Tot el recorregut està emmarcat a Google Maps com a “Carrer de les Boixaderes”, fet que permet ubicar-s’hi millor a la plataforma durant l’activitat. Al llarg de l’itinerari també podem trobar indrets com la masia-Restaurant Can Pobla i altres dreceres com la del Canal de l’Abella, que connecta amb el camí del Coll d’Estenalles, ruta la qual recomanem que es realitzi de pujada i un dia assolellat si és la primera vegada, ja que el desnivell és molt potent i a diferència del Camí dels Monjos, aquest travessa un bosc, per tant el seu sòl és de terra i no de pedra. Per últim, l’itinerari connecta amb el Camí dels Monjos fins arribar al cim.
-
Itinerari per Coll d’Estenalles-Morral del Drac: És l’itinerari més llarg i interessant de tots. Aproximadament, aquest itinerari és el doble que el del Camí dels Monjos, amb més de 12 km totals d’anada i tornada. Normalment comença al pàrquing del Coll d’Estenalles; localitzat al peu del Montcau, segon cim més alt del Parc; fins al Morral del Drac. Un coll o collada és el punt més baix entre dues muntanyes, és a dir, el punt d’unió dels peus d’ambdues muntanyes, en aquest cas, el Coll d’Estenalles separa la serralada de l’Obac, al nord-oest, amb la de Sant Llorenç del Munt, al sud-est. Tot i que aquest itinerari es conegut amb aquest nom, la majoria d’excursionistes opten per seguir direcció est pel peu del Montcau fins a situar-s’hi en altura i després seguir per uns boscos amb un desnivell irregular fins arribar al Morral del Drac, que és una pedra vertical força visitada que s’ubica al peu nord de la Mola. Un cop assolit el Morral arriba un tram imponent que cal imaginar força el camí, ja que va per roca pelada. Aquest últim tram intercala la roca pelada amb petites bifurcacions entre grans roques on s’hi allotja la flora, arribant a crear veritables escenaris de fantasia. Un cop finalitzat el camí, s’arriba a la Mola per l’aresta nord, la qual no té cap tipus d’urbanització ni pràcticament senyalització del camí, per tant cal anar amb compte i no relliscar fins a un precipici.
A continuació mostrarem diverses imatges de la Mola des de diferents punts de vista i trams de camí esmentats anteriorment:
