La meva àvia paterna va néixer a Medellín, Colòmbia, l’any 1946. Quan era petita anava al col·legi San Ignacio de Loyola. Li agradava estudiar, però també jugar amb els seus amics al pati.
Quan tenia 23 anys es va enamorar del meu avi Jorge. Després de cinc anys de promesos, van decidir casar-se. Més endavant va néixer el meu pare, que també es diu Jorge.
Al cap d’uns anys, la meva àvia va conèixer un altre home que vivia a Veneçuela i va marxar a viure allà. A Veneçuela va treballar i també es va casar amb aquest home. Van tenir tres fills, en William, l’ Alejandro i en Pablo.
Després d’un temps, gràcies al meu pare i als seus germans, la meva àvia va poder tornar a Medellín. Allà va construir una casa i ara viu tranquil·lament amb el meu avi.
La meva relació amb ella és molt bonica. És una persona molt carinyosa i alegre. A ella li encanta cuinar. És la típica àvia que es passa el dia fent galetes i pastissos només per veure com te’ls menges o l’àvia que quan et quedes a casa seva no pots dir que tens gana perque sinó omple tota la taula de la cuina amb menjar.
També m’agrada que sempre m’ explica històries de quan ella era més jove i per això és una de les persones més importants a la meva vida.
Quan vaig al seu país a visitar-la li agrada que l’acompanyi a comprar, a passejar i passem bones estones junts. Ara quan no vull, no accepta un no per resposta, m’obliga i bromejant m’estira dels cabells.
Soc el seu net favorit.
