El passat dijous 5 de juny, l’alumnat de 4t d’ESO  de l’escola Ramon Pont van visitar Sitges. La sortida es va organitzar de de la matèria de català, perquè era una activitat emmarcada dins del modernisme literari, especialment en Santiago Rusiñol, l’artista que va viure al Cau Ferrat i va promoure el modernisme a Catalunya. 

El Museu Cau Ferrat està situat al Racó de la Calma de Sitges, a prop de la platja de Sant Sebastià i el passeig marítim de la ciutat.  L’edifici va ser inaugurat pel propi Rusiñol l’any 1893 com a casa-taller amb motiu de la Tercera Festa Modernista i l’any 1931 es va convertir en un museu públic que encara pertany a l’Ajuntament de Sitges.

El Cau Ferrat, és el museu que guarda quasi totes les col·leccions d’en Santiago Rusiñol i està dividit en 2 plantes. La planta baixa, que era la part on vivia i tenia el taller amb  un estil més popular, i la planta superior, que era l’espai destinat a les  col·leccions, construïda amb   un estil més neogòtic modernista.

Dins el Cau Ferrat , es troben  moltes col·leccions de pintures, de ferro  forjat, ceràmiques, vidres, restes arqueològiques, escultures i mobiliari.

Dins la col·lecció de pintures destaquen obres de Picasso, Ramon Casas, El Greco i  el propi Rusiñol, entre d’altres. 

 Les col·leccions estan endreçades per poder explicar la història de Rusiñol i veure la seva evolució.

Planta baixa: habitatge

Aquesta part recorda als emblemàtics patis blaus de Sitges, als quals dedicà una col·lecció de quadres el propi Rusiñol. 

En entrar a aquest espai, es troba  el rebedor, on hi ha alguns quadres de Rusiñol amb marcs daurats, plats de ceràmica , figures religioses i restes de l’antic castell de Sitges, així com les  escales que pugen cap al segon pis.

Aquest va ser un dels primers quadres que va pintar en Rusiñol a París, retrata a una dona vestida de dol i està situat al rebedor.

La sala més gran i ampla d’aquesta planta és la cuina-menjador, perquè antigament era habitual que tot fos al mateix espai. Hi ha la taula, la llar de foc amb una xemeneia que partenyia a l’antic castell de Sitges, ceràmique com ara plats, pots de farmàcia, escudelles,  ferros forjats…

La cuina i la taula on menjava en Santiago Rusiñol (esquerra) i la llar de foc que escalfava l’habitatge (dreta).

La sala més lluminosa del museu és la del Brollador. Aquest espai té un gran finestral  per on, antigament, es podia veure el mar. Exposades a 3 vitrines hi ha  tota la col·lecció de restes arqueològiques trobades a Eivissa. Les parets es decoren amb  quadres que retraten espais, uns dibuixos fets per la filla d’en Rusiñol amb aquarel·les i una nombrosa col.lecció de plats de  ceràmica. Al centre de la sala, se situa  un brollador que era de l’antic santuari del Vinyet amb un penell de gall fet de ferro forjat. 

 El brollador amb el penell de gall (esquerra) i les troballes arqueològiques (dreta)

El següent espai de la casa és el despatx. Un espai ple de records i regals que van fer a en Rusiñol alguns artistes i amics. Destaquen quatre dibuixos i un quadre que retrata la tauromàquia fets pel jove Picasso, qui va conèixer Rusiñol al bar “Els Quatre Gats” de Barcelona l’any 1900 i un piano que es tocava quan en Santiago Rusiñol feia festes a casa. Alguns dels músics que el van tocar van ser Enric Granados, Eugeni Salle, Isaac Albéniz i Manuel de Falla. 

Aquest espai també va ser on va escriure algunes de les seves obres simbolistes més importants com Els patis blaus o Llibertat!

L’ última sala que hi ha a la planta baixa del Cau Ferrat és el dormitori d’en Santiago Rusiñol. L’habitació té molts elements relacionats amb la religió, perquè ell era creient. 

El dormitori és l’habitació més propera a la muralla, fet que en Rusiñol va decidir perquè el recordava al dormitori de quan ell era petit ja que durant la seva infantesa visqué a una zona de Barcelona on havia muralles a prop de casa dels seus pares.

Planta superior: Espai d’exhibicions

Pujant les escales des del rebedor, s’accedeix a la segona planta on hi ha un gran contrast de colors i estils respecte la primera planta.  Aquesta és d’un estil neogòtic, amb més amplitud, lluminositat i vitralls de colors. 

Al centre de l’espai hi ha 3 grans vitrines plenes amb la col·lecció de vidres de l’artista modernista, majoritàriament són gots o copes. També al centre hi ha una estàtua de ferro. 

A les parets pengen gran quantitat de  quadres, majoritàriament retrats, fets per diferents artistes amics i pel propi Rusiñol. A aquest espai destaquen tres pintures: “La Magdalena penitent” i “Les llàgrimes de sant Pere”, dues obres del pintor grec El Greco i “En Rusiñol dalt d’un llum de ferro forjat”, pintat per Ramon Casas com un joc i  que  simbolitza que en Rusiñol estava com un llum i apareix un molí perquè a en Rusiñol l’agradava molt “El Quixot” de Miguel de Cervantes. 

La Magdalena penitent (1),  Les llàgrimes de sant Pere (2) i Rusiñol penjat d’un llum (3)

A aquesta planta també hi ha un gran retaule de l’edat mitjana,  diversos tipus d’objectes i estris fets en  ferro forjat, quadres replicats, com per exemple un fragment  de “El naixement de Venus” de Botticelli  i mobles antics.

Retaule de l’edat mitjana (esquerra). Gàrgoles que recorden les esglésies gòtiques ( dreta ) 

Al final del recorregut,hi ha unes columnes que “separen” l’espai en dues parts. A l’espai més reduït se situa una de les obres pictòriques més importants d’en Santiago Rusiñol: “La poesia, la música i la pintura” que són tres pintures metafòriques que fan referència a les tres arts amb una persona i un paisatge que canvia amb cada art.   També hi ha dos quadres que es relacionen  amb l’addicció del pintor a la morfina titulats “La Morfinòmana”, dos quadres protagonitzats per una mateixa dona, la primera amb una aparença malaltissa, estirada al llit i al segon quadre, la mateixa dona amb els ulls tancats i amb una tela negra que simbolitza la mort.

La Morfinòmana

La visita es pot completar si es vol  amb el visionat d’un vídeo sobre la vida i l’obra de Santiago Rusiñol i la seva relació amb Sitges. 

La visita proporciona molta informació sobre l’autor i la importància de Sitges com a centre del modernisme català. 

A través d’aquest enllaç es pot  veure el museu complet.https://museusdesitges.cat/tours/ca/cauferrat/