Mª Àngels Marín: “Mai m’he plantejat no ser professora”

Mª Àngels Marín porta 35 anys en la docència. Fotografia: Ivan Romero i Mireia Santa Ana

La Maria Àngels Marín és una professora de l’Escola que ha fet una mica de tot, però sobretot Matemàtiques i Plàstica. Ara, és tutora d’un grup de Cicle Superior i professora de Matemàtiques. 

Per: Ivan Romero, Nerea Pulido, Mireia Santa Ana

Quants anys portes a l’escola?

Doncs porto uns 35 anys.

Per què vas decidir decidir ser mestra? Volies dedicar-te a la docència des de petita?

Doncs vaig decidir ser mestra perquè quan anava a tercer i després a cinquè de primaria, tenia una mestra que m’agradava molt, i llavors jo vaig decidir que volia ser mestra. Allà van començar les meves ganes de ser mestra. Després, mica en mica vaig veure el que era l’ofici.

Què vas estudiar i a on?

Vaig estudiar el que ara és Magisteri a Sant Cugat, a la Universitat Autònoma de Barcelona.  

Quina ha sigut l’assignatura de les que has fet que més t’agrada?

El que més m’agrada de tot són les matemàtiques, després quan estic amb els petits, més o menys totes, i amb els grans ja no m’agrada ni fer Medi ni fer Música.

T’agradaria treballar a l’ESO?

A l’ESO no, més que res perquè els alumnes ja estan a una edat que no domino, i llavors crec que no podria establir el fil amb els alumnes, però tampoc ho he provat, potser m’agradaria.

Quina ha sigut la teva classe preferida?

Doncs n’he tingut moltes, normalment m’agraden més amb les que he estat des de petits, és com que quan acabava 2n deia “jo amb aquesta classe me n’aniria fins l’ESO”, perquè suposo que estant-hi dos cursos, acabes coneixent a tots millor, però no en tinc cap de preferida.

Has estat en altres escoles? T’has plantejat marxar de l’escola? 

No, abans d’estar en aquesta escola, vaig estar molt poc temps en una escola amb adults, i sempre m’ha agradat ser mestra de Primària. Per tant, sí que he estat en diferents etapes, però mai fora d’aquesta escola. Aquesta escola ja m’agrada.

Què és el que més t’agrada de ser profe?

El que més m’agrada de ser profe és el contacte amb els alumnes, després també és poder transmetre el que a mi m’agrada i també poder aprendre de vosaltres, perquè igual que tot, vosaltres també formeu part de la societat, també l’escola ha anat canviant, amb els anys que porto he vist aquest canvi, i em continua agradant molt la relació amb l’alumnat i amb els companys.

Si no fossis professora, què series? 

Mai m’ho he plantejat, perquè des de ben petita he volgut ser mestra, però ara que ja sóc mestra, em començo a plantejar què vull fer quan em jubili, ja no només pel tema econòmic, també per fer el que més m’agrada. Penso: “quan deixi de ser mestra, què m’agradaria ser?” Potser organitzadora d’esdeveniments, i m’agradaria molt estudiar pintura, pero no en sé.

Creus que l’escola ho està fent bé amb l’actual situació de la Covid?

Jo crec que sí, ho hem tractat de la millor manera, i ens hem aconseguit superar, per tant, ens hem aconseguit adaptar. I amb els alumnes, perquè els mestres ens hem hagut d’adaptar, perquè per exemple, jo tota la part aquesta tecnològica no la dominava i penso que ho hem fet força bé.

Què és el que menys t’agrada de ser mestra?

Ara, el que menys m’agrada, és la burocràcia, s’han d’omplir molts papers i a vegades penso estic signant papers que després ningú es mirarà i no ho trobo útil. Jo crec que gaudeixo més preparant o donant una classe de plàstica o matemàtiques que havent d’omplir els papers. També canvien les lleis i no paren de demanar coses diferents i perdo molt de temps en tonteries.

Com recordes els teus anys a Infantil?

Molt agradable, vaig estar molt bé, amb les meves companyes va ser molt fàcil treballar i la sensació va ser molt bona. Jo no vaig demanar el canvi a Primària, va ser per circumstàncies.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

M’agrada molt tot el  que són les manualitats, pintar, dibuixar i m’encanta anar a fer compres, anar a passejar, però ara sobretot m’agrada estar amb la meva néta.

Com et veus en un futur, sobretot quan et jubilis? 

En un futur em veig fent coses tranquil·lament, fer coses que a mi m’agrada fer, ara moltes vegades faig les coses per obligació. M’agradaria aprendre a pintar, fer coses que no he pogut fer, fer voluntariats, són coses que no m’he plantejat encara però és el que m’agrada fer, viatjar també.

Moltes gràcies per pensar en mi.