El passat dia 1 de juny, quatre membres de l’equip de la redacció de la revista Ramon Pont Report junt amb alumnes de l’Escola Creixen i l’IES Cavall Bernat van entrevistar Jordi Ballart, l’Alcalde de Terrassa. Cada centre havia preparat prèviament una relació de preguntes que es van posar en comú al llarg de la trobada.
Jordi Ballart és llicenciat en Ciències Polítiques. Des de l’any 2019 és Alcalde de la ciutat en representació de la formació local Tot per Terrassa que va crear ell mateix després de deixar la seva militància al PSC.
Al llarg del seu mandat com a alcalde, quin ha estat el moment més difícil?, i el més satisfactori?
El més difícil, va ser el que vam passar amb la pandèmia de la Covid-19, va ser molt inesperat perquè ens va agafar per sorpresa i clar, no teníem res preparat. Va haver molta incertesa i va ser el moment més difícil i greu que hem patit. Moria gent, els nens no podien estudiar… Molta gent ho va passar fatal i vam tenir molts problemes. I teníem molt poc marge de maniobra. Però es van acabar resolent i, poc a poc, van poder anar donant respostes i controlant la situació.
Moments de satisfacció són pocs, però quan veus que hi ha un projecte que ha costat molts anys, molt d’esforç engegar-lo, moltes hores de treball, de reunions amb les entitats i que malgrat les dificultats, es pot tirar endavant , llavors sí que sents molta satisfacció.
Com s’imagina la nostra ciutat en el futur?
Espero que sigui una ciutat millor del que és avui. M’imagino i m’agradaria que fos una ciutat més verda, més sostenible on hi hagi més parcs amb més jocs infantils moderns i innovadors, amb menys cotxes, ja sé que és difícil, però hem d’anar cap aquí i amb més transport públic. Però sobretot, que sigui una ciutat més inclusiva que respecti tothom. Terrassa sempre ha estat una ciutat diversa i plural i aquesta diversitat ha sigut una riquesa que ens ha fe avançar i que siguem millors com a persones també. Malauradament, estem en un momemt de molta intolerància, molta discriminació i molt d’odi que intenta dividir la societat. I el que volem és una ciutat molt contundent front aquestes actituds. Per tant, voldria una ciutat respectuosa, inclusiva, com ha estat sempre, un exemple de convivència i respecte amb tota la seva gent, sigui quin sigui el seu origen, el color de la pell, la seva situació econòmica, social…
Té l’Ajuntament estadístiques sobre quins són els problemes que afecten més la població jove de la ciutat?
Sí, sí hi ha força dades i uns dels principals problemes que hi apareix és el tema de la salut mental, sobretot, i totes les qüestions vinculades a l’ansietat surten quan es fan enquestes. És un problema que afecta principalment a la franja de joves de setze a dinou anys.
El Terrassa té un greu problema amb la circulació (aparcaments, manca de respecte a les normes, dificultats en la mobilitat, circulació de patinets…) quines són les actuacions de l’Ajuntament per millorar aquesta situació?
Els temes d’aparcament i de mobilitat són els temes més difícils, més complicats de gestionar, són els temes que porten més mals de cap, que porten més conflictivitat entre barris, entre veïns i veïnes, entre col·lectius. A vegades hi ha interessos que xoquen i al final s’han d’acabar prenent decisions. Nosaltres el que volem és una ciutat on la gent, en la mesura del possible, i sobretot quant a l’ús , pugui utilitzar bicicletes, patinets o anar a peu i la ciutat ha de donar resposta.. Però evidentment també els cotxes hi són, és una realitat. Abans les cases tenien un cotxe per família, ara a vegades n’hi ha dos i tres per casa. Al final, les ciutats anem avançant sent més verdes, més sostenibles, amb menys cotxes, pensades més per als vianats, però els cotxes hi són i ocupen un lloc. Per exemple, quan fem voreres accessibles, que ara en farem 7 o 8, i fer voreres accessibles, vol dir voreres amples, espais on les persones amb discapacitat puguin circular bé pels carrers, això moltes vegades implica treure places d’aparcament. Si en una vorera estem parlant de 10 places d’aparcament i estem parlant de 7 voreres, imagineu-vos les places d’aparcament que s’han de treure i el que això implica. Per tant, la solució és buscar l’equilibri ja que la ciutat he de donar resposta a totes les demandes i situacions.
Escola Creixen Terrassa: Quin és el seu racó favorit de Terrassa?
El meu lloc preferit… doncs seria el parc Vallparadís, perquè és molt significatiu per a tot Terrassa. És un parc que travessa tota la ciutat. Fa anys, era un espai que no era així, i ara és un punt maco de tota Terrassa. Seria un dels exemples de la Terrassa industrial del passat, ja que abans hi havia cultius, rates… També és important tot el patrimoni industrial que té la ciutat, les fàbriques d’aquitectura modernista, les xemeneies, la Masia Freixa… Vallparadís I és un dels espais que més m’agrada ensenyar quan ve gent de fora.
Escola Creixen Terrassa: Si pogués tornar a tenir la nostra edat en la Terrassa actual, què és el que més li agradaria de la ciutat i que trobaria a faltar?
Segurament, una de les coses que m’hagués agradat viure és la vitalitat que té la ciutat, tenim un munt d’activitats promogudes per les entitats de tot tipus ( esportives, culturals, temps lliure… ) Pràcticament no t’avorreixes, tots els caps de setmana hi ha un munt d’activitats i això el que fa és que hi hagi una diversitat que abans no hi era. El que trobaria a faltar és la tranquil.litat, sortir a jugar a la plaça del costat de casa, al carrer també, sortir al carrer amb la cadira, ara és més difícil. Ara estem més enganxats a les màquines i abans no passava. Érem nens i adolescents que vivíem sense mòbils, tablets fins i tot, sense ordinadors i érem nens feliços, vivíem amb altres nens, sortíem al carrer i jugàvem… Això no vol dir que vosaltres no sigueu feliços però aquesta despendència que tenim ara, abans no la teníem i ara no ens imaginem viure sense mòbil. Abans no teníem telèfon i fèiem de tot.
Escola Creixen Terrassa: A les escoles convivim persones de molts orígens diferents i la diversitat és la nostra realitat. Què fa l’Ajuntament per garantir que Terrassa sigui una ciutat inclusiva on ningú pugui sentir-se discriminat?
D’entrada des de l’Ajuntament tractem a tothom per igual. Crec que això té a veure amb els valors a l’hora de governar la ciutat i aquests valors al final s’han de transmetre i expressar a través dels serveis públics i tots els programes que s’ofereixen. Des de l’Ajuntament de Terrassa es tracta a totes les persones per igual, siguin com siguin. A Terrassa no podem permetre que les persones se sentin discriminades i, per tant, tenim una oficina que dona suport i acompanyament davant de totes les persones que hagin patit discriminació. També és molt important sensibilitzar la ciutadania davant d’aquests temes i tenir els serveis preparats per defensar els drets de les persones.
Escola Creixen Terrassa: La salut mental dels joves és un altre dels temes clau. L’estrès pels estudis, l’ansietat… Disposa l’Ajuntament d’algun servei de suport psicològic gratuït o espais d’escola per a adolescents que ho estiguin passant malament?
Sí, malauradament és un problema important i que arrel de la pandèmia ha incrementat. Des de l’Ajunatment, oferim un servei que és gratuït pels joves de 12 a 25 anys que dona suport psicològic i d’acompanyament davant aquestes situacions. A part d’això, no deixem de reclamar a la Generalitat de Catalunya, que és la que té la competència en salut, que dediquin tots els recursos que tenen a l’abast a la ciutat de Terrassa, que està pendent d’un centre de salut mental i que s’haurà de situar al Cap Nord i oferirà suport específicament als temes de salut mental. El projecte està fet des del 2025 i possiblement no el tindrem fins el 2028-29 però per a nosaltres és un tema prioritari dedicar recursos i oferir atenció als joves.
Institut Cavall Bernat: Des de l’Ajuntament hi ha algun pla per ajudar els joves que necessiten feina per tal de trobar-la?
No hi ha un pla específic concret, perquè són temes transversals, però sí que a Terrassa hi tenim la gran sort que es pot estudiar des dels 0-3 tres anys fins a la universitat i això dona als joves moltes oportunitats de futur.Som referents en enginyeries, en temes de salut… Des de l’Ajuntament volem casar millor la part educativa amb la laboral ( programes de transició, tastets d’oficis, programes d’ocupació, la Fira… )
Institut Cavall Bernat: Hem observat que el nostre barri, Sant Llorenç hi ha voreres que estan malmeses. Això fa que les persones amb cadira de rodes o els cotxets dels bebès hagin de baixar a la calçada. Teniu previst alguna dotació econòmica per solucionar aquesta problemàtica?
Hi ha una reducció econòmica que s’ha d’incrementar progressivament. Tenim un pla de millora de l’espai públic que implica asfalts i millores de voreres. Terrassa és molt gran i presenta un dèficit històric d’inversió en l’espai públic. La ciutat no es pot posar al dia d’un dia per l’altre, però hi ha una planificació tècnica basada en un diagnòstic de tots els carrers. S’està començant un pla d’asfaltats que millorarà uns 400 carrers amb una inversió de 8.500.000 euros. Aquesta és una quantitat significativa, ja que a Terrassa hi ha milers de carrers que no s’ha asfaltat en 50 anys. Hi ha una gran necessitat de reclamar millores en les condicions de l’espai públic i s’ha prioritzat l’estat de Terrassa i l’àmbit social. A Terrassa s’ha prioritzat molt l’àmbit social per tal de millorar la vida de les persones però també és important anar millorant la situació de l’espai públic de Terrassa.
Institut Cavall Bernat: Teniu alguna ajuda pels joves estudiants universitaris de Terrassa que necessiten pis i no s’ho poden permetre?
No concretament pels joves universitaris, però sí que hi ha unes ajudes i subvencions per a menors de 35 anys. Una de les coses que fem també és que en les promocions d’habitatge públic hi hagi una reserva d’un 30% per a aquest col·lectiu de joves. Ara mateix tenim diverses promocions en marxa on aquest percentatge està reservat per a menors de 35 anys, siguin universitaris o no, en funció dels seus ingressos econòmics.
Institut Cavall Bernat: Molts companys i companyes han d’agafar els autobusos de línia per tal d’arribar a l’institut. Hem pogut observar que moltes vegades no es respecten els horaris que hi ha establerts i això provoca que arribin tard. No heu pensat a reforçar les línies més concorregudes? O bé, heu pensat a ampliar els busos només en aquestes hores més problemàtiques?
Estem en un procés per iniciar la licitació del nou contracte del transport públic, que es fallarà l’any que ve. El model dissenyat prioritza millorar les freqüències i reforçar les línies més utilitzades, especialment les que connecten barris perifèrics com Les Fonts o Can Parellada. S’ha realitzat una proposta a partir dels pressupostos participatius, que planteja la necessitat de millorar les connexions amb escoles i instituts. Si tot va bé, es millorarà l’any que ve. Es va considerar una xarxa ortogonal, com a Barcelona, però es va descartar per l’estructura d’ús del transport a Terrassa. També s’està reclamant que Terrassa estigui a la zona tarifaria 2 en lloc de la 3, per no sortir perjudicada respecte a poblacions com Sabadell.Aquest és un greuge històric que continuem reclamant a la Generalitat. La gestió d’aparcament i mobilitat és complicada pels interessos en conflicte. Es vol fomentar l’ús de la bicicleta i el transport públic, però l’augment de cotxes genera problemes. La solució implica buscar un equilibri,amb diferents mesures com la de pacificar carrers per reduir el trànsit.
Escola Cavall Bernat: Aquests darrers tres mesos, hi ha hagut una sèrie de casos on s’ha intentat robar coure a la xarxa de Renfe de Rodalies i, bé, l’últim a Terrassa es va produir el tretze de maig del 2026 i aquest incident va tenir lloc a la matinada, entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de rei. Com està l’Ajuntament disposat a muntar la situació per les mesures que aplicarà per cobrir aquest problema?
Doncs mira, d‘entrada, sí, això afecta la ciutat, però és el Ministeri a qui correspon aquest tema, evidentment, que en la mesura del possible, hem de garantir la seguretat, i això ho fem amb actuacions conjuntes amb els Mossos i la Policia Nacional incrementant la plantilla de la Policia, però en aquest cas, que afecta a Rodalies o afecta Ferrocarrils, això després nosaltres ho fem, sobretot, parlant amb les dues empreses públiques i intentant que ells prenguin les seves mesures. Això no correspondria tant a l’Ajuntament en aquest cas, però sí que fem tota la pressió perquè hi hagi la seguretat oportuna per evitar tot això, per evitar també robatoris que algunes vegades es produeixen en algunes estacions, sobretot l’estació de Terrassa Est que hem de tenir un temps en el qual s’apliqui i doncs clar, sí que parlant amb Rodalies, parlant amb el Ministeri, doncs vam aconseguir incrementar la seguretat privada en aquest cas i poder, doncs, millorar el problema.
