Per: Iván Romero, Sheila Santamaria i Paula García
La Paula Camila és una noia de 14 anys que forma part del Consell Escolar de Ramon Pont.
Què vas fer per ser part del Consell Escolar?
Primer de tot vaig fer una campanya perquè els meus companys em triessin, i després van haver-hi les votacions i em van triar junt a una altra companya.
Cada quan són les reunions del Consell Escolar?
No hi ha un temps en concret, potser una vegada al trimestre, o es convoca si hi ha algun tema important per parlar.
Què es fa a les reunions?
Fins ara, no n’hem fet moltes, només una en la que ens van explicar com funcionava l’escola i què faríem els propers trimestres.
Parla’ns una mica de tu.
Jo abans vivia a Camuñas però vaig venir aquí quan tenia set anys perquè els meus pares necessitaven treballar. Ara visc aquí. Tinc un gos que es diu Ricky, es podria dir que tinc passió pel piano. En el meu temps lliure, el que m’agrada és llegir thrillers i escoltar música.
On has estudiat?
Primer, quan era petita, vaig estudiar a Camuñas, a l’escola Cardenal Cisneros. Des de fa uns anys, estudio a Ramon Pont, la meva escola actual.
Què vols estudiar quan siguis gran?
A mi el que m’agradaria estudiar és tot el tema relacionat amb la criminologia, m’agrada la investigació i el misteri, també m’interessa tot el que té que veure amb la temàtica i saber què ha passat perquè una persona hagi acabat assassinant una altra. Què millor que la criminologia per a investigar?
On et veus d’aquí a cinc anys?
Em veig en una universitat que m’agradi. Amb una feina els caps de setmana o per la tarda per guanyar una mica de diners mentre estudio el que m’agrada.
Què penses dels nois i noies de l’escola?
Jo al principi em pensava que seria pitjor, però excepte amb algunes persones que no em porto molt bé, en general em semblen persones molt bones i m’han acollit molt bé.
Et consideres una persona creativa?
De petita jo era una persona molt creativa i amb molta imaginació, em passava tot el dia dibuixant i pintant. Però amb el temps ho he deixat de ser, ara ho sóc una mica, però gens en comparació amb anys passats.
