Manel Guillen, professor de Primària: ”No organitzaria  els cursos per edats, si no per nivells”

Hugo Sánchez

Manel Guillem és  professor de Primària a l’escola Ramón Pont i diplomat en Educació General Bàsica. Imparteix classes de LLengua Castellana, Educació Física, Religió i Teatre als cursos de primer, segon i quart. 

Què vas estudiar per poder  exercir de professor? 

Diplomatura del profesorat d’EGB, ja que abans no hi havia Primària o Secundària,  es deia EGB, i la Primària era de 1r fins 8è. El que hi ha al meu títol és: Diplomat en professorat d’EGB, el que equival a mestre de Primària.

Per què vas escollir ser professor?

Perquè quan jo tenia 16 anys vaig tenir un germà, i el vaig veure créixer que s’anava fent gran i per això crec jo em vaig orientar a fer de mestre.

Què és el que més t’agrada de la teva professió? I què no tant?   

Estar amb els nens i veure que cada dia veus i aprens coses noves i la relació amb els infants. El que no m’agrada tant , la rigidesa dels horaris, que cada dia has d’estar a una hora. M’agrada també perquè cada dia es fan coses noves.  No és el mateix quan treballes amb un infant de 6 o 10 anyets. Per a mi és  molt estimulant. 

Quins diries que són els punts forts com a docent ?

La meva paciència i la meva actitud d’escoltar i intentar entendre cada nen individualment com és, quines són les seves dificultats, ja que cada persona és com és, i saber adaptar-me a cada situació. 

Què diries que és  el més difícil de la teva professió? 

Més que difícil, frustrant,quan veus que no arribes  a aconseguir algun objectiu. Quan un alumne que no arriba a aconseguir aquest objectiu  i et dius: què puc fer?, què estic fent malament?

Si recordem la teva infantesa, eres bon estudiant?

Si, era bon estudiant, feia les coses amb molt d’interès i feia allò que em demanaven. 

Que és el més impactant  que t’ha passat amb un o una alumne/a a classe?

Hi havia uns pares que viven a un altre país i es van  divorciar i llavors   el pare va segrestar al fill i van venir a Espanya il.legalment i un dia van venir la policia i va parlar amb la Direcció i amb mi perquè era el seu tutor perquè el nen havia de ser amb la seva mare. Llavors vam esperar a que s’acabés  la classe i la policia va  parlar amb el pare i finalment, la policia va emportar-se l’alumne. Va ser molt impactant. 

Quina és l’anècdota més divertida o inusual que has  experimentat com a professor?

He viscut  situacions d’anar de vacances lluny de l’escola i trobar-me als meus alumnes.  Un dia  amb la meva dona  vaig sentir «eee profee« i anàvem per un cami de muntanya i casualment era un ex-alumne, era  l’últim lloc que on m’esperava trobar  un alumne.

Si poguessis canviar alguna cosa de l’escola, quina seria?

Canviaria que les classes no fossin  per edats cronològicques, perquè potser algú es sentiria millor en una classe amb nens d’un any més o menys, que siguin per la seva manera de ser, la capacitat de treball i concentració, maduresa… És una idea molt rígida. Aniria bé que no miressin tant l’edat.

Si poguessis tornar al passat, tornaries a fer de  professor?

Molt probablement sí, ja que no conec cap altre cosa, en aquest temps que porto com a professor en cap  moment m’he plantejat fer una altra tasca. 

Estàs a favor de l’ús del mòbil entre l’alumnat?

Si, però amb condicions, el mòbil pot ser una eina de treball, però també és una eina de diversió i de mala praxis, de fer coses que amb certa edat no haurien de fer els infants, però fer-ho servir per coses convenients i que són controlades, sí,  però només per fer servir aplicacions adequades  per a l’aprenentatge i sempre amb la supervisió del professorat.

Quina és la festivitat que més t’agrada?

Quan arriba finals de juny.

Quin consell ens donaries? 

Que a la vida hem d’nar de modestos i intentar conèixer el que teniu al  davant, no intentar imposar el que vosaltres voleu, conèixer l’entorn en el que us trobeu  i ser capaços d’ aportar la vostra en sentit positiu.