Nerea Pulido i Ivan Romero
El Daniel Gonzalez, té 42 anys, és professor de cuina al curs de PFI de l’escola Ramon Pont i també ha treballat de cuiner a països com Argentina i Vietnam. D’altra banda, no només ensenya els seus coneixements dins la cuina, sinó que també enfoca les seves classes amb una perspectiva ben diferent.
Per poder impartir classes al PFI, quins estudis calen?
Cada PFI té els seus estudis. Jo vaig estudiar a l’Escola Hoffman, que com és una escola privada era bastant cara i vaig haver de buscar-me una feina. Vaig començar a treballar de mestre. Llavors, la setmana que teníem teòrica anava a un centre cívic i ensenyava la gent la cuina mediterrània, aperitius freds, cuina per solters, reposteria… Tot i que després em vaig anar a treballar a restaurants i hotels, seguia fent classes de formació ocupacional. La formació ocupacional és pera persones que estan en atur, sobretot de llarga durada i desitgen canviar d’ofici, i la veritat és que sempre que he fet classes amb gent adulta m’he trobat amb molt bona gent.
Tot i que hi ha escoles de cuina universitària, cap té el mateix prestigi com la Hoffman. No fa falta tenir estudis de docència, perquè si no no hi hauria professors de cuina, ja que la majoria treballen mentre que estudien o tenen un segona feina.
Havies treballat com a professor d’un PFI anteriorment?
No, aquest és el meu primer PFI.
Com esteu plantejant aquest curs?
Com tenim alumnes que tenen necessitats especials, diguem que solem fer la meitat del dia de pràctica, i l’altra meitat els vaig enviant diverses tasques. Tenen projectes, per exemple el seu projecte és fer-se el seu propi llibre de tècnica culinària. El llibre comença per una introducció, la cuina des de l’inici de la humanitat i després passem al lèxic propi que tenen tots els oficis, en aquest cas el referit a la cuina, després passem a les eines de cuina, a les salses mare, talls, fons, tipus de carns i peixos. Aquest és el projecte que faran cada dia, com si fessin feina de biblioteca i després es lliura a final de curs. Això és perquè a banda de treballar en cuines, també he sigut escriptor i editor i llavors la possibilitat que els hi dono és aprendre a editar els treballs com si fos un llibre electrònic.
L’avaluació és contínua, tot i que jo exàmens de moment no faig perquè prefereixo plantejar treballs de biblioteca, ja que la majoria tenen dèficit d’atenció i jo posar-me a fer una classe magistral, doncs és complicat i llavors la millor manera és avaluar a partir de la feina contínua. A final de curs sí que farem un examen a l’ estil MasterChef, ells faran tant la recepta com la comanda, llavors ells vindran a la cuina i prepararan un plat per a ells i un altre per a mi.
Què és el que més t’agrada de ser professor del PFI?
Saber que potser estic fent el bé per alguns alumnes que necessiten acompanyament. I també valoro el temps lliure.
Com valores el que portem de curs?
De moment ha estat força bé. El mes d’octubre va ser bastant caòtic… El curs en general va bé però consisteix en anar superant cada dia obstacles per la diversitat que presenta l’alumnat.
Com és la relació amb l’alumnat?
Doncs jo intento que els meus alumnes no em vegin com el típic professor que han estat veient tota la seva vida. Perquè ells són aquí perquè no sempre han obtingut allò que volien, llavors el que jo no faré és ser el típic professor de tants que hi ha perquè ells perpetuin les seves actituds. A més a més, intento fer-los entendre que tot el que fan té una reacció, que han de començar a mirar cap al futur, han d’intentar imaginar-se que voldran ser, perquè hauran de fer-ho cada dia. Sobretot els recalco que han d’evitar tenir vides al marge , perquè les poden arribar a tenir. Han de saber què és tenir una vida marginal, que han de vigilar amb qui s’ajunten, han de vigilar quan són al carrer qui se’ls apropa, han de començar a tenir exemples vàlids de persones que han aconseguit aalò pel que han treballat i no quedar-se només amb el destí o l’objectiu aconseguit , sinó amb tot el treball que hi ha darrera, perquè la immensa majoria de persones que aconsegueixen triomfar per la seva feina, només ensenyen el resultat final. Per exemple, hi ha un alumne que és molt fan de Cristiano Ronaldo i li dic, amb què et quedes, amb el seu pentinat, les seves joies? no, queda’t amb tot el que hi ha darrera. Sovint intento donar-los un punt de vista una mica diferent sobretot perquè les feines que els envio són feines per a ells, no per a mi. Per exemple el llibre que estan elaborant o si ells entren sense saludar als matins, els hi poso una feina sobre el respecte, les normes bàsiques de convivència, etc.
De Quines activitats gaudeixes més?
Amb ells sempre a la cuina quan es comporten bé.
Quins tipus de plats els agrada preparar a l’alumnat ?
En general “marranades,” hamburguesa, patates fregides, el típic d’aquesta edat i de no saber menjar, perquè la immensa majoria de les persones no saben menjar sense que els hi ensenyin, llavors està molt bé que tinguin els seus gustos però han de conèixer el gust de tot per ser un bon cuiner.
Quines matèries hi ha al PFI? Quines imparteixes?
Tenim tota la part de tècnica culinària, el referent a l’art culinari, després com el curs és sobre cuina i càtering els hi explico les meves experiències com cuiner que ha estat treballant en caterings de luxe i restaurants a Vietnam i Argentina Ja veieu que jo vaig molt per lliure per adaptar-me a les seves necessitats, També els imparteixo el curs de riscos laborals.
Com us organitzeu el professorat de PFI?
Doncs la Sara ( l’altra professorat del PFI ) fa les matèries generals els dilluns i divendres i jo faig classes dimarts dimecres i dijous. Mig matí de teòrica i l’altre mig de pràctica.
Quines sortides professionals i acadèmiques té aquest curs?
Si aquest curs que tinc muntat fos per gent que vol fer cuina, quan acabessin aquest curs dominarien tècniques, ja que sempre els hi intento explicar que aquestes són més importants que les pròpies receptes, perquè tu pots aprendre a fer una paella, però si saps correctament fer una paella podràs fer un arròs de xai o amb altres ingredients perquè domines la tècnica.
Des de quan vas començar a tenir curiositat per la cuina?
Des que em vaig assabentar que em podia oferir el que portava buscant desde feia anys, viatjar i que és un ofici que et pot permetre menjar i cuinar sense dependre de ningú.
Quan vaig començar a estudiar cuina em vaig adonar de les possibilitats que em permet fer amb les mans, jo volia deixar de banda la universitat perquè tot és teòric, però sobretot, l’oportunitat que em donava de viatjar,. Un temps abans de la pandèmia vaig estar uns anys a Argentina, després vaig ser cap executiu d’una cuina de Ho Chi Minh.
Quin tipus de cuina és la que prefereixes?
Normalment gaudeixo amb tot tipus però sobretot em motiva la tradicional. El meu model de cuiner és una iaia, com l’Arguiñano. El millor compliment que em poden fer és dir.me que cuino com una iaia.
Quins plats gastronòmics recomanes per menjar de forma saludable?
Saludable és una paraula que per a cada persona és diferent, una cosa pot ser saludable per a mi i per a ella, no. Llavors, la qüestió no és que sigui saludable o no, sinó que és important que et coneguis a a tu mateix, això vol dir que si t’empasses una cosa que no et senta bé, no l’has de menjar més. Jo per exemple no li poso sal a res excepte al xai, als pebrot del padró i a algunes coses més, perquè a mi m’agraden les coses com són, les persones com són, etc. En el dia a dia quan em cuino menjars, faig una cuina minimalista, no tant per complaure -me sinó per alimentar-me i mantenir-me sa.
Consideres que hi ha hagut una davallada en la qualitat dels aliments?
Sí, però crec que és per culpa del capitalisme. Hi ha ramaders, productors o qui sigui que produeixen alguna cosa, que el que volen és tenir més marge de benefici.
Si tens gallines, vaques o porcs, si et pots estalviar uns diners en el menjar que els hi dones, doncs t’ho estalvies., encara que sàpigues que aquest aliment els va bé pels nutrients que té.. Això passa amb tot.
El menjar brossa és més barat que la resta d’aliments.. Hi ha gent que prefereix gastar els diners en un Iphone que en menjar.
D’altra banda, estem en un món capitalista, que a tot se li posa un valor, No només passa el que us he comentat abans amb els ramaders, sinó també amb els pagesos també passa. És tot arreu.
No només això, sinó que hi ha tot aquell “rotllo” de les coses transgèniques; agafes un tomàquet de tota la vida i poses al costat un d’aquells que llueixen un vermell perfecte i normalment la gent escull el vermell perfecte. Aquest és el reflex de la nostra societat. Hi ha gent que l’oloraria, el tocaria… però la majoria de la gent aniria directa al vermell, directe per la seva superficialitat.
Truita de patates, amb o sense ceba?
Tant m’és, m’agraden les dues. Però qualsevol de les dues ha de ser seca, res d’ ous mig desfets ni sucosa. Jo tampoc li recomano a ningú perquè és molt indigest.
Seca amb ceba o sense, jo no em fico en debats. No soc bo per aquests debats, perquè m’agraden les dues.
Paella o fideuà?
M’encanten les dues, no puc escollir
Pasta o pizza?
Preferiria pasta, però pizza algun cop. S’ha d’intentar trobar un equilibri amb tot, que és com millor et sents.
