Irina Cano
On vas néixer?
A Campillo de Arenas, a la província de Jaén.
A quina edat vas començar a treballar?
Amb 17 anys, vaig començar a treballar de cangur
Quines han estat les teves ocupacions al llarg de la teva vida laboral ?
He treballat a una empresa de filatures, de cangur i de perruquera
Vas poder estudiar?
Vaig estudiar fins als 12 anys, em van treure del col·legi perquè es va morir la meva mare i vaig quedar-me sola amb els meus germans i al poc temps vam venir cap a Catalunya.
Vas aconseguir treure’t un títol acadèmic?
No, perquè ja no he pogut estudiar més.
Com creus que et tractava la societat pel fet de ser dona? Creus que ha canviat molt el paper de les dones?
Tothom em tractava bé, em volien molt al meu poble. Mai vaig tenir problemes amb ningú. La societat podria haver canviat més, hi hauria d’haver igualtat de gènere, homes i dones hem de tenir els mateixos drets.
Creus que la situació laboral, social, de drets de les persones ha millorat o no s’ha avançat prou?
Ha avançat poc, hauria d’avançar molt més, encara hi ha desigualtats a la feina, a casa…
Si poguessis canviar alguna cosa de quan eres jove, que canviaries?
Tot m’ha anat bé, però canviaria una cosa, poder tenir els meus pares al meu costat
Vas participar alguna vegada durant la teva juventud a una protesta, reivindicació, associació o entitat ? En cas afirmatiu, hi vas participar activament?
No, no vaig anar mai a cap d’aquestes coses, no m’agraden
Qui va ser el teu primer amor?
Juan Alfonso García Ortega, nascut a Terrassa. El vaig conèixer amb 16 anys i em vaig casar amb ell als 25 anys. Va ser el meu primer amor.
Com veus les relacions actualment?
Avui dia les parelles no s’aguanten ni la respiració,. Normalment a les relacions d’ara discuteixen però dialoguen poc.
Què creus que heu aportat les dones de la teva generació a la nostra societat actual?
Sí, hem ajudat a que els temps canviïn, i hem facilitat que els i les joves puguin estudiar més.
Penses que la societat tracta bé a les seves persones grans? Us ofereix recursos suficients?
No, haurien de donar-nos una mica més, ara actualment ens posen a residències i ens deixen allà, encara que bé, aquest no és el meu cas, jo sóc molt activa i de moment tots estem bé
Com t’agradaria ser tractada?
Com jo tracto les persones i com m’han tractat fins ara, tots em tracten molt bé
Quin consell donaries als i les joves?
Els donaria el consell que es respectessin i s’entenguessin , també que tinguessin un tracte d’igualtat entre tots i totes.
Tens alguna anècdota per explicar?
Quan era jove vaig anar a una atracció de fira amb les meves amigues, vam pujar i quan tot just va començar a arrencar l’atracció, les meves amigues es van baixar ràpid i em van deixar sola amb un noi. Quan érem a dalt de tot de la sínia, vaig mirar mira cap avall i vaig veure la meva germana gran, que m’estava mirant i dient que quan baixés m’escanyaria perquè com m’havia atrevit a pujar sola en una atracció amb un noi.
Com vas viure tu d’adolescent sense els teus pares?
Vaig viure amb els meus germans i me’n vaig anar a Terrassa a viure amb ells. Vaig viure bé però m’hauria agradat viure també amb ells. Els vaig trobar a faltar.
