Una de les tasques del Col.lectiu és participar entre d’altres en les activitats de commemoració del 8 de març, quina programació vau preparar en relació a la commemoració?
Bàsicament va ser programa on van destacar xerrades relacionades el tema proposat des de la Comissió 8 de març, “Sigues agent per la igualtat” A més a més , vam assistir a la majoria dels actes que es van organitzar Terrassa.
Fa quants anys es va fundar el Col·lectiude Dones de Ca n’Anglada ? Què et motivar a la seva fundació?
Es va fundar al 1993, és a dir, fa més de 30 anys. L’objectiu va ser treure a les dones de casa perquè sortissin i veiessin la diversitat cultural de Terrassa, ja que a la ciutat hi havia moltes dones que es quedaven a casa, soles i força aïllades mentre que els seus marits treballaven. Fèiem activitats culturals, visitàvem museus, fèiem tallers… . La majoria de senyores venien amb l’excusa dels tallers però al final es quedaven i participaven de la resta d’activitats que es feien a l’Associació. .
Creus contribuït des del Col.lectiu de Dones ha canviar la situació de les dones ? En què més ?
Sí, bastant. Sobretot en promoure la igualtat entre homes i dones. i en prendre consciència de la seva necessitat. En un principi principi assistien només àvies i es parlava de la necessitat d’aconseguir la igualtat de drets per les dones fet que va ser positiu, ja que els temps d’abans a on les dones no tenien pràcticament drets distaven força dels actuals. Aquestes converses, xerrades i tallers després les compartien amb la família i els seus néts. Crec que en general es va fer una bona tasca per conscienciar sobre el significat i la importància del moviment feminista , ja que abans hi havia una imatge del feminisme molt equivocada. Molta gent creu que no volem els homes, però això no és així, nosaltres el que perseguim és la igualtat drets.
Què és per a tu el feminisme?
Doncs això que ja he dit precisament. La igualtat de drets. Viure en una societat igualitària sense discriminacions per raó de gènere. Majoritàriament tinc germans homes i després també teníem un comerç aquí al barri, llavors allà t’adonaves de la desigualtat que hi havia en com tractaven a les dones, i adonat-nos de la desigualtat que existeix sobretot, des que neixen. En quin llibre posa que haig de ser diferent als meus germans?
Després, ja quan vaig ser més gran, em vaig adonar de le desigualtats en tots els àmbits.
Ens has comentat que vas viure la desigualtat des de ben petita, com la vas viure quan eres jove?
Veia com era la meva mare, en general com eren totes les mares de l’època. Els fills tenien un rol i les filles un altre. No sé perquè, això ja venia d’abans. La lluita pretenia i pretén canviar aquesta realitat.
Penses que amb el temps, aquestes desigualtats han disminuït? De què creus que depèn?
Porto un temps, sobretot quan veig programes, veient que els joves tornen a tenir una idea equivocada sobre el que realment és el feminisme, perquè escoltes a gent jove amb una idea molt diferent a la que ja s’estava formant respecte de la igualtat. Sembla que creguin que és igual entre homes i dones, però no és així. Les dones sempre han tingut, i de fet segueixen tenint una situació d’ inferioritat respecte dels homes. Crec que és important difondre el significat real del feminisme.
Per arribar a on has arribat, has tingut dones referents? Si és així, quines han estat?
Sí. Al mural hi ha diverses referents, a diferents nivells. Hi ha una dona, l’Araceli Ramirez, era advocada, va ser una referent pel seu compromís i lluita des del Casal de la Dona.
També hi ha una senyora gran, la Carmen Aguilar, que diu que no sap si és feminista o no, però ella ha ajudat molt en el barri, a tothom, sense mirar ni si és home o dona, independentment de l’ètnia o origen . Pràcticament les conec a totes, l’Alba Nos, que també és membre d’un grup de dones a Can Palet.
L’ Anna Sánchez, una dona que des de molt jove ve lluitar pels drets laborals de les dones a la fàbrica a on treballava.
Col.laborant amb la Regidoria de Polítiques de Gènere, vaig conèixer també molta gent que em va servir de referent, sobretot les dones lluitadores i les pròpies regidores. Ens hem anat formant poc a poc.
Amb tot el que has contribuït a la ciutat, et consideres una referent?
No ho sé. Espero ser referent pels meus fills i nets. Sobretot els meus nets, perquè segueixin un camí per tal d’assolir la igualtat i el respecte, sense veure d’on és o com ets.
En què creus que destaques?
No ho sé, crec que sóc una persona molt oberta, després el mateix que m’heu trucat vosaltres, m’agrada contestar a tothom que em convida a parlar sobre el feminisme i el camí cap a la igualtat. Arrel e participar al Col·lectiu de Dones, he anat treballant en altres grups, sobretot en un grup solidari, que es diu Solidaritat en nom de dona. Principalment ajudem a les dones d’altres països i fem difusió dels projectes que es desenvolupen a diferents països empobrits tot fent conferències, xocolatades, sopars etc. per tal de recaptar fons, però sobretot, difusió sobre el que està passant i quina és la situació de les dones i de les seves necessitats.
També col.laboro en el col·lectiu de Dones del món donant suport a dones nouvingudes perquè se sentin benvingudes , sense cap interès econòmic, amb l’objectiu de conviiure, coneixe’ns, ser amigues i reunir-nos.
Què opines sobre les desigualtats en el món de l’ esport? Quines mesures prendries per eliminar-les?
És injust. La desigualtat entre l’home i la dona és totalment injusta, per això hem de seguir lluitant.
Per canviar-ho han de ser els governs, tots diuen que lluiten però a l’hora de la veritat no acabem de veure els canvis o són molt lents. Encara s’ha de lluitar, perquè es compleixi la frase a igual treball, igual salari. I al món de l’esport les diferències salarials entre homes i dones, sobretot, al futbol són més que evidents i totalment injustes.
Creus que estem avançant en el camí cap a la igualtat? En quants anys creus que hi haurà una igualtat real entre homes i dones ?
La il·lusió i les ganes hi són, hem de seguir lluitant, sobretot els i les joves. De vegades tinc la sensació que estem tornant enrere, per això hem de procurar seguir lluitant.
Quin missatge donaries als i les joves?
Seguiu treballant i informeu-vos, aneu sempre al fons, a on és la veritat, no us quedeu amb el que heu vist, investigueu.
