La professora Mariló Fernández Ruiz, s’ha incorporat a l’escola Ramon Pont aquest curs. Té 42 anys i és professora principalment de Llengua Castellana a tots els cursos de l’ESO, de Llatí a 4t, de Cultura Clàssica i Comprensió Lectora a 2n, i també és tutora de 2n.
Com et vas sentir quan vas arribar a l’escola Ramon Pont?
Em vaig sentir una mica nerviosa al principi, perquè començar en una escola nova sempre fa respecte, però des del primer moment em vaig sentir molt ben acollida.
Per què vas escollir exercir aquesta professió? Què t’interessa més d’aquesta feina?
Ser professora forma part d’un procés personal que he viscut. Durant molt de temps em feia molt de respecte dedicar-me a l’ensenyament, tot i que sempre havia estat una cosa que m’atreia. Fa un parell d’anys vaig decidir fer un gir important a la meva vida, arriscar-me i donar el pas. El que més m’interessa d’aquesta feina és poder transmetre coneixements i ajudar l’alumnat a pensar, a preguntar-se coses i a créixer com a persones.
Des que treballes a aquesta escola, què t’ha sorprès més?
M’ha sorprès tot el que implica el dia a dia a l’escola, que va molt més enllà de fer classe. He descobert la importància d’escoltar l’alumnat, d’entendre les seves necessitats i d’acompanyar-los en el seu procés de creixement. Al mateix temps, m’ha sorprès positivament la dedicació de les persones que treballen a l’escola i el valor que es dona a l’educació en tots els seus aspectes.
Com portes ser tutora?
Ser tutora és una gran responsabilitat, però també una experiència molt bonica. Implica estar pendent de moltes coses, però alhora permet conèixer millor l’alumnat, escoltar-lo i acompanyar-lo en el seu dia a dia. Crec que és una feina important perquè ajuda a crear un vincle de confiança i a orientar els alumnes tant a nivell acadèmic com personal.
De les matèries que imparteixes, quina és la més que t’agrada?
La Llengua Castellana i la Literatura és la meva especialitat i el que vaig estudiar, i també la part de la meva feina que més m’agrada. Crec que saber comunicar-se bé és clau en qualsevol moment de la vida, perquè ens ajuda a expressar el que pensem i sentim i a entendre millor els altres. La literatura, a més, és com un viatge: a través dels llibres podem entrar en la ment de l’ésser humà i entendre com pensa i com viu, tant en altres èpoques com en el món actual. Per a mi, treballar amb la llengua i la literatura és una manera d’entendre millor el món i les persones.
Com veus l’alumnat del Ramon Pont?
Veig un alumnat molt divers, amb realitats i ritmes diferents, però amb un potencial increïble. Cada alumne té capacitats pròpies i maneres diferents d’aprendre, totes igual de vàlides. Crec fermament que, si se’ls acompanya i se’ls dóna confiança, aquest potencial pot desenvolupar-se plenament.
Què diries que és el més difícil de la teva professió?
El més difícil de la meva professió és arribar a tots els alumnes i trobar l’equilibri entre les necessitats acadèmiques i personals de cadascú.
Per què vas estudiar filologia espanyola?
Vaig estudiar Filologia Hispànica perquè sempre m’han interessat la llengua i la literatura, i perquè gaudeixo molt llegint i viatjant a través dels llibres. Per a mi, la lectura és una manera d’entendre el món, les persones i diferents maneres de pensar.
De nena, eres una bona estudiant?
Era una bona estudiant, però no sempre excel·lent. Hi havia assignatures que em costaven més, com les matemàtiques, i durant molt temps se’m resistien. Va ser gràcies a un professor que me les va saber explicar d’una altra manera que vaig començar a entendre-les i a trobar-li sentit.
Quins hobbies tens?
M’agrada llegir, viatjar, fer senderisme, escoltar música i passar temps amb la família i els amics.
Tens mascotes? Si no tens, t’agradaria tenir-ne?
Ara no tinc mascotes. Durant 18 anys vam tenir una gosseta, la Laika, que va ser la més fidel i bona del món. La seva pèrdua va ser molt dolorosa i, des que va marxar fa cinc anys, no hem volgut tenir cap altra mascota, almenys de moment. Tot i això, m’agraden molt els animals i crec que l’amor que donen és un dels més purs que es poden rebre.
Llegeixes molt? Quines són les teves lectures preferides?
Sí, llegeixo molt. El meu llibre per excel·lència és, sens dubte, El Quixot, perquè és una obra que sempre es pot rellegir i que diu molt sobre l’ésser humà. També m’agraden les novel·les, tant clàssiques com contemporànies, que em permeten viatjar a través de les històries i entendre millor les persones.
Ens recomanes un llibre?
Recomanaria La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón, perquè parla del misteri de la literatura i de tot el que ens poden explicar els llibres si sabem llegir entre línies i anar més enllà d’una lectura superficial. A més, és una gran història.
El teu lema és… ?
Aquest any, sens dubte, el meu lema és “Menys és més”, tot i que he de reconèixer que encara m’està costant una mica posar-lo en pràctica.
