Els dispositius són com l’anell del Gollum al “Senyor dels anells”

Cada dia són més els alumnes amb problemes relacionats amb els dispositius

Nerea Pulido i Ivan Romero

L’adolescència és una etapa vital en la que tenen lloc  diversos canvis físics i psicològics. Durant aquesta etapa, és necessari donar molt de suport als nois i noies, per evitar problemes que, per estar passant per una etapa de desenvolupament, podran afectar-los en un futur, com ara addiccions i d’altres problemes de salut i psicològics. 

Entre els i les adolescents són diverses les addiccions com ara a l’alcohol, les drogues i els videojocs. L’edat mitja de l’inici de consum de drogues va entre els 13 i 14 anys. Respecte dels videojocs, cada vegada, més nois i noies diuen “una partideta més” i acaben estant tota la nit jugant. Serà en aquest grup de joves en el que ens enfocarem.

Nosaltres creiem que aquest problema està afectant molts adolescents arreu del món i té molts efectes negatius en el seu futur, ja que aquestes addiccions poden acabar en manca d’habilitats socials i trastorns mentals. 

A les escoles i instituts podem trobar casos ’aquestes addiccions, les quals afecten a la convivència de l’escola perquè  alguns alumnes a l’hora de treballar amb dispositius, en comptes d’utilitzar-los per a la tasca encomanada, es dediquen a jugar a qualsevol videojoc, com per exemple el Fifa 23, jocs varis d’ordinador, Clash royale… Aquest és un dels motius pels quals  a la nostra escola han prohibit l’ús  de telèfons mòbils a totes les classes, i han repartit ordinadors per poder disminuir l’ús d’aquest. 

Ara que estem en època de mundial hi ha una tendència a veure els partits que es juguen en horari escolar, i per aquesta raó ja han requisat  més d’un dispositiu, tant telèfons com portàtils. Problemes com aquests produeixen que no puguem utilitzar els dispositius a algunes matèries. 

Segons l’Àngels López Ots, tutora de 2n d’ESO i professora de tecnologia i matemàtiques, «aquest vici d’estar amb el telèfon ens està tornant menys sociables i creatius, ja que al pati fa uns 20 anys podien jugar a més coses, sense pilota ni telèfons, i ara si no és ni amb pilota ni telèfon no juguem a gairebé res.  També ens està afectant al nivell acadèmic, ens continua explicant, ja que la gent dedica molt menys temps a estudiar i molt més a jugar, i l’alumnat  que podia estar treient notables i excel·lents, treu satisfactoris, perquè la familia no li tregui els dispositius. Els dispositius són com el Golum pel senyor dels anells. La gent cada cop pren menys atenció a les explicacions , ja que els videojocs generen una dopamina constant, perquè rebem premis constantment, per això ara no podem llegir 5 planes sense imatges però abans, fa uns anys, sí.»

Com es veu en els gràfics anteriors, la dependència dels i les adolescents als telèfons mòbils és molt gran. És preocupant que quasi un quart dels i les adolescents tinguin problemes greus amb els dispositius i més de la meitat, problemes moderats. 

Tothom és conscient que existeixen aquestes addiccions, però ningú reconeix tenir-la. Relacionem aquest fet amb altres addiccions existents, com les drogues i l’alcohol. Considerem que moltes d’aquestes persones s’acaben considerant incapaços d’aprovar totes les assignatures i llavors, no ho intenten. Els efectes  d’aquest problema no només són immediats sinó que considerem que en un futur podran ser més greus i que afectaran al funcionament de les persones que pateixen aquesta addicció.