Irina Cano i Leire Quero
Barbie ha arribat a les Platafomes en streaming després que 344 milions de persones ja l’hagin vist convertint-la en una de les pel·lícules de més èxit de taquilla dels últims anys i que la va col.locar en el primer lloc durant uns mesos des de las seva estrena.
La nina més famosa del món passà a la gran pantalla amb aquesta pel.lícula d’una durada d’1 hora i 54m que ens porta al món de Barbieland.
La pel·lícula ens presenta a totes les Barbies i Kens que existeixen, encara que la més coneguda i protagonista del film siguin la Barbie estereotípica.
L’argument ens explica les seves rutines que són perfectes fins que coses que no havia viscut mai comencen a passar-li, llavors decidirà demanar-li consell a la Barbie ’’rara’’ i serà aleshores quan comença el seu viatge pel món real amb en Ken per tal de buscar i trobar-se amb la seva propietària i averiguar que l’ està passant. Així li tocarà millorar el seu món i potser descobrir el que vol fer amb la seva vida.
La pel·lícula ens presenta dos móns, Barbieland i el món real. A Barbieland tot és perfecte, els seus espais, la forma de vida… encara que després sabem que també existeixen algunes nines discontinuidades, com la Barbie embarassada.
En el món real trobarem als creadors de la Barbie i tot el negoci existent al voltant de la nina. Un món que sorprendrà a Barbie pel gran contrast respecte del seu.
La pel·lícula va generar una certa controvèrsia, sobretot hi ha qui valora la pel.lícula com a feminista ja que presenta la idea que les nenes poden aspirar a ser el que desitgin quan es facin grans però hi ha tot un ampli sector del feminisme que ha criticat la pel.lícula ja que Barbie no deixa de promoure un model de bellesa esteriotipat que no reflexa la diversitat real de les dones. Els ideals de bellesa promoguts per Barbie són difícils d’abastar i poden arribar a generar pressió i sentiments d’insuficiència entre dones i nenes. Per últim, es posa l’èmfasi en l’aparença i no tant en les diverses capacitats, habillitats i/o intel.ligència malgrat que Mattel ja fa uns anys va incorporar nines amb diverses professions.
En general la pel·lícula ens ha agradat per com han recreat el món de Barbieland, malgrat que creiem que abusa i exagera l’ús del color rosa i que la relació entre les Barbies i els Kens no és igualitària.
Un altre aspecte que ens ha agradat és que apareixen la majoria dels tipus de les Barbies existents i no s’oblida de les Barbies discontinuades.
Ens ha cridat l’atenció com es presenta la diferència entre el món idealista on viuen les nines dins d’una rutina perfecta i feliç i el món real a on la protagonista s’enfronta al masclisme, als interessos econòmics, l’egoisme…
D’altra banda, hem trobat a faltar a la nina Raquel que sempre ha tingut el paper d’antagonista a la Barbie i que en canvi, sí que apareix a la sèrie animada Barbie life in the Dreamhouse de l’any 2012.
Per tant, si no vau poder veure aquesta pel.lícula al cinema en el seu moment , us recomanem que no us la perdeu ara que teniu ocasió de veure-la ja que passareu una estona divertida.
