Vas néixer a la ciutat o vas arribar després? En aquest últim cas, quan ho vas fer?
Jo vaig néixer aquí a Terrassa i vaig viure des de ben petita al barri de Ca’Anglada, concretament al carrer de Sant Cosme.
Com recordes el barri en el passat?
Bé, doncs per exemple al barri hi havia la immigració que venia d’ Andalusia, de Castella i per tant, havia molta gent que es construïa seva casa al barri. La gent treballava a les empreses tèxtils de Terrassa, es llevaven molt, molt d’hora per anar a aquestes empreses. El barri va créixer i es va configurar amb la immigració que va arribar els anys 50 i 60.
Què destacaries d’aquell barri del passat?
D’aquell barri del passat, doncs el mateix que destacaria del d’ara, no? Que hi havia molta vida al carrer, que hi havia un veinatge on la gent doncs es donava un cop de mà en un moment donat, on els nens i les nenes jugaven molt al carrer i a les places. A “La plaza Roja” hi havia molta vida també, com ara.
Saps què hi havia en aquest espai on et fem l’entrevista fa 30 anys?
Sí, aquí abans hi havia un parvulari. Jo havia vingut a aquest parvulari d’aquí i una mica més enllà del carrer també hi havia un altre parvulari.
Què trobes a faltar que ja no hi sigui al barri, una botiga, o una antiguitat o associació o un edifici…?
De fet a Ca n’Anglada hi ha moltes botigues, està ple de botigues. Ca n’Anglada sempre havia sigut un barri on hi havia molts bars i botigues. Ara no hi ha molts bars però botigues sí. Des que han obert el Terrassa Plaça, Carrefour i grans supermercats, la gent va més allà a comprar, no? No compren tant a les botigues del barri i després hi ha un centre cívic aquí (Montserrat Roig) i un casal cívic que organitzen moltes activitats.
Potser el que trobo a falta són espais per a joves sense uns horaris tant limitats i on ells puguin demanar la seva sala, el seu centre com a reunió, de conviure…. Tenim pleces però poder amb massa ciment.També trobo a faltar que la gent d’aquí de Ca n’Anglada potser no coneguin tant els espais verds que tenim al voltant com Torrebonica o la Mola.
Quins canvis ha experimentat al barri?
Al barri he experimentat molts canvis, abans la població que havia al barri eren persones que venien d’ Andalusía de Castella, l’Aragó i altres llocs d’Espanya perquè allà no podien tenir una bona vida i havien d’anar a d’altres llocs per buscar feina i poder treballar i ara les persones que hi ha al barri és població que venen d’altres llocs, que venen del Marroc,de Llatinoamèrica, del Senegal… però venen pels mateixos motius que van emigrar els meus pares per exemple, que és poder donar una vida millor vida a les seves filles i els seus fills. Aquest és un canvi important perquè estem convivint amb una cultura diferent a la nostra i això de vegades doncs costa que entre uns i els altres puguem tenir punts en comú, però al mateix temps és molt enriquidor perquè tots poden aprendre d’altres i això ja va passar també en aquella època.
A més a més la gent vivia sota una dictadura, per exemple aquí, a Catalunya, no podien parlar ni la seva llengüa, el català. Per sort ara això ha canviat i és un canvi molt important, no? Que hi hagi gent que es pot expressar amb la seva llengua, que puguin viure la seva cultura.
I a nivell més urbanístic ha canviat molt perquè hi ha molts cotxes i no hi ha tants espais verds , les botigues per exemple, han canviat molt ja que també hi ha botigues que són de persones d’altres països.
L’església ( Sant Cristòfol ) es manté igual i la plaça era el més important del barri, com ara. Tenim la sort de que actualment podem gaudir d’una biblioteca, d’un centre de salut que la gent té més a prop per poder anar al metge , abans aquest servei no hi era, abans s’havia d’anar a la Mútua de Terrassa.
Quina ha sigut la teva contribució per donar visibilitat al barri o a la ciutat?
Fa 20 anys quan es va obrir el CAP Est, jo vaig entrar aquí com a infermera i vaig pensar que era molt important el poder fer un treball comunitari aqui al barri. A més a més, vaig començar a muntar activitats comunitàrias dins de la biblioteca i al centre cívic Montserrat Roig junt amb les meves companyes.
Dins del CAP-Est també vam organitzar activitats per a tota la població. També vam intentar fer un treball amb joves sobre la salut perquè els joves del territori sapiguessin quins serveis havia al barri, de què podien gaudir, quines eren les activitats que es feien al barri i vam proposar activitats on pogués venir la gent dels barris de l’altra banda de la Riera de Les Arenes perquè sempre hi ha hagut una separació natural entre una i altra banda de la Riera,fet que ha provocat sempre que la població de Ca n’Anglada no anés a l’altra costat de la Riera.
Vas estudiar al barri? A on?
Vaig venir al parvulari, després vaig estudiar la primària al centre, al Cultura Pràctica que ara es diu Creixen i el batxillerat el vaig fer al Blanxart perquè abans tampoc hi havia tants instituts.
Quins creus que són els reptes que ha d’ afrontar i superar la Ca n’Anglada del 2026 al 2030?
Jo crec que un dels reptes és treballar molt més la convivència i que tota la població del barri sigui conscient del que tenim llibertats i privilegis que s’han aconseguit a partir de gent que va lluitar molt en el seu dia i que això està en perill, està en perill la nostra llengua i les nostres llibertats. Jo crec que això és molt important i no només per a Ca n’Anglada sinó per a tota Catalunya i si vols, per tota Espanya
Quin ha sigut el darrer llibre que has llegit o la darrera pel·lícula que has vist? El recomanaries? Per què?
M’he llegit dos llibres de l’autora Delphine De Vigan, un és Las gratitudes i l’altre Las lealtades. I de pel·lícules, a mi m’agrada molt anar al cinema però fa temps que no hi vaig però l’últim que vaig veure va ser una pel.l i d’una plataforma una pel.lícula que es deia Tres amigas i em va agradar força.
Nosaltres pensem que el barri manquen espais públics per als adolescents , tu que en penses?
Bé, aquí hi ha una plaça molt maca, hi ha places al barri per estar, per jugar, hi ha un poliesportiu també. Però segurament mai són prou els espais que falten, no? El que sí que és cert és que clar, quan jo era petita abans no hi havia tants cotxes, aleshores els nens i les nenes jugàvem molt al mig del carrer perquè no havia tants perills, però ara és molt més difícil, però bé, ara hi ha diverses places, la plaça de Ca n’Anglada, la plaça que hi ha al final de l’Avinguda de Barcelona també serveix per jugar, però clar possiblement mai hi ha prou espais per poder passar l’estona.
