Jordi Trujillo, activista social: “ Ca n’Anglada és un barri solidari”

Vas néixer al barri de Ca n’Ananglada, si es que no, quan vas arribar aquí?

Jo vaig néixer a Terrassa, al barri Segle XX. 

Com recordes el barri en el passat, durant la teva infantesa i la teva adolescència?

Bé,  el barri era un barri quasi un barri i dormitori.  Era un barri que la gent venía el cap de setmana a dinar, era molt típic venir a menjar tapes, hi havia una pila de bars. Era un barri bastant tranquil excepte els dissabtes que hi havia una mica més aglomeració de gent. Les entitats eren més escasses que ara.

Què destacaries del barri de Ca n’Anglada?

El  que més destaco del barri de Ca n’Anglada és el tema de la lluita, per exemple aquí al davant tenim la plaça de Ca n’Anglada, però també té altres noms com la Plaça Roja perquè aquí durant el franquisme, és  a dir, durant la dictadura es feien  reunions clandestines  per lluitar i millorar la vida de les persones d’aquest barri però no només d’aquest barri sinó de la ciutat i del país. Llavors va haver una lluita molt gran durant aquella època  i aquesta lluita ha seguit durant molts anys

D’altra banda, a día d’avui, ara mateix no tinc el número exacte, però hi ha entre 40-45 associacions de diversos moviments socials i lluites de diferents problemàtiques del  barri. Aquest fet que es dona aquí,  s’ha de reconèixer.

Què trobes a faltar que abans hi havia i ara ja no hi ha a Ca n’Anglada? Una botiga, una entitat,  o una associació…

Home, el que no hi ha a día d’avui és comerç petit, el comerç de proximitat. Aquí va haver una política de fer centres comercials, grans centres comercials on es ven de tot per a  gent que moltes vegades no pot comprar al petit comerç  i llavors això va fer caure el comerç de barri, la botiga de tota la vida, a on  si no tenies diners a final de mes pagaves i et fiaven. Tot això ha desaparegut, ara hi ha centres comercials que el seu objectiu principal és el benefici i la ciutadania els importa molt poc. 

Falta també participació per part dels veïns en els temes socials sobretot, i al tema de les escoles, a les  AMPES,  els pares no participen tant com abans, també perquè els pares tenen problemes per trobar feina, aquest és un dels principals problemes del barri.  Hi ha molta gent jove que no té esperança de trobar una  feina i això repercuteix en la forma de vida, si no tens una feina no tens  qualitat de vida.

Saps què hi havia a aquest lloc on som fent ara mateix l’entrevista?

Aquí m’has enxampat, la veritat és que no ho sé, suposo que al principi havia d’haver  camps però entre els camps i el que hi ha avui devien  haver més coses però la veritat és que no ho sé. No soc tant antic al barri. Jo vaig arribar de Ca n’Anglada al 1998 a la part nord del barri. Ara visc a la part sud, llavors clar encara que sóc d’aquí de Terrassa no me’n recordo molt bé però segur que camps, segur que hi va haver camps. Bé,ho investigaré.

Quina ha estat la teva contribució per donar visibilitat al barri o la ciutat.

Per donar visibilitat?, Doncs, a la feina segur perquè jo he treballat fora molt de temps, llavors quan em preguntaven,  D’on ets? Contestava que  de Terrassa, de  Ca n’Anglada, llavors ja dones visibilitat. A nivell associatiu m’he mogut molt per associacions de Barcelona i Madrid.  També toco temes esportius, també sóc àrbitre d’escalada i viatjo sovint i quan em pregunten d’on sóc doncs dic de Ca n’Anglada.

Quins canvis creus que ha experimentat el barri?

Quins canvis? Doncs una massificació, com quasi totes les poblacions. Les ciutats creixen quant al nombre de  persones però no la  ciutat, és a dir, els habitatges no creixen tan ràpidament en comparació de la gent, llavors hi ha habitatges que no estan en condicions per viure i els barris es queden petits. Una altra  de les coses que més falten són serveis, quan la població creix es necessiten més serveis però no només de metges, col·legis, sinó places , espais públics per poder ser-hi, sobretot per a la gent jove que no hagi  d’estar tancada  entre quatre parets, en un carrer ple de formigó i això a Ca n’Anglada li manca. Sí que hi ha places, però si la població continua creixent els espais i els serveis  quedaran obsolets.

Quin ha sigut el darrer llibre o pel·lícula que has llegit o vist? El recomanes, per què?

Jo de llegir poc, mai he sigut de llegir molt, la veritat. Pero de pel·lícules sí perquè amb la feina que tinc estic moltes hores pendent d’una pantalla, però llegir no és una cosa que m’agradi.  El que sí que llegeixo i  m’agrada llegir són lectures relacionades amb la  història. . Però no tinc un llibre especial però jo et podria dir que llegeixis les obres de Lenin sobre marxisme, són obres que es van escriure  fa 150 anys però estan presents, llavors clar ja sería fer política i no m’agradaria.

Jo el que si que us  recomanaria és que llegiu llibres d’història, d’història d’Espanya i de Terrassa. Terrassa té molta història només veure el centre, castells, té catedral, té de tot. Només aquí al barri també, com per exemple, la història del 1962 amb el tema de les riuades, és una història molt difícil de llegir perquè s’ha de recordar ì conèixer per no tornar a cometre els mateixos errors una altra vegada. Normalment, la història és per això si coneixem la  història no tornarem a caure una altra vegada en el mateix, sobretot llegir la història de la  la nostra pròpia població.

Quins creus que són els reptes que ha d’afrontar Ca n’Anglada del 2026 fins al 2030?

Doncs millorar els serveis, millorar la vida de les persones, garantir a nivell polític que la gent tingui feina  i després el tema de transparència al barri per part de l’administració local  i sobretot , la participació.  La gent ha de poder participar en tot, a associacions  de veïns, de comerciants, participar al centre cívic, és a dir, a qualsevol entitat. A més a més aquí tenim entitats d’història, de pensionistes, de tot tenim.

Quina activitats del barri recomanaries als joves per fer?

Home, doncs fer esport com el futbol, (el futbol no és un esport que m’agradi molt) básquet, voleibol, sortir una mica del futbol, buscar altres esports més minoritaris i no tan comercials. Avui en día el futbol és un esport que mou molts diners i no tothom és Messi, molts  joves es queden pel camí llavors hi ha més esports i s’han de practicar.

Com creus que els joves poden ajudar al barri i contribuir a la seva  millora?

Els joves tenen una responsabilitat amb els grans, amb els pares, els avis… Coses que no saben els avis, vosaltres els heu d’ajudar com per exemple el tema del reciclatge que el teniu molt present perquè el treballeu  al col·legi. Llavors els vostres pares no han tingut la sort de tenir aquesta educacio i la vostra responsabilitat és explicar-los. Aquesta és una de les coses que estan malament al barri (el barri està força brut ) vosaltres podeu, per exemple,  dir-li a la vostra mare que no llenci papers al terra. I aquesta responsabilitat recau en vosaltres.

Quin va ser la primera activitat o projecte en la que vas participar?

Vaig participar en la creació de l’associació d’aturats de Terrassa.  va ser la primera associació  no política en la que vaig començar a treballar , vaig entrar de secretari per fer projectes relacionats amb el tema de l’atur.  Va ser l’època que  havia moltes persones aturades a la ciutat  i feia falta  ja que l’administració no posava el tema tema sobre la taula.

 Què creus que fa especial el nostre barri en comparació dels altres?

Ca n’Anglada és un barri solidari.

Ca N’anglada és el primer barri que va néixer a la ciutat, perquè el barri del Centre que avui coneixem, en un inici era un  polígon industrial, era una zona industrial. A la ciutat  feia falta mà d’obra i aquesta mà d’obra va ser obligada a venir a Terrassa  i es va establir aquí a Ca n’Anglada. Dins de la classe treballadora havia una solidaritat entre els que ja eren aquí i el que venien de fora perquè els acollien. No  és casualitat  que tinguem al barri  tots els noms de les verges d’Andalusia i és perquè quan la gent venia demanava que vinguessin també  els cosins, germans, pares i la resta de familiars perquè havia molta feina. Aquestes famílies es feien les seves cases ells mateixos durant els caps de setmana  i als carrers posaven els noms de les verges dels pobles d’Andalusia d’on provenien. Aquesta solidaritat  ha continuat amb  el temps i no s’ha aturat. 

Quines són les activitats que des de l’associació feu al barri?

Es fan  fan moltes, la majoria són de caire  popular. Jo durant uns anys  he estat organitzant  les rutes saludables no només relacionades amb  l’esport sinó que també les hem relacionat amb les rutes culturals. L’any passat  es van fer unes quantes i una d’elles relacionada amb el tema de la Riera. Una altra ruta que es feia era la que anava des del centre fins al barri i que tractava el tema dels espais durant la maleïda guerra civil, o millor dit, el cop d’estat. 

Quan es va crear l’associació?

Depèn de quina associaició, perquè jo estic a tres associacions.  Com ja hem dit,  la quantitat  d’entitats del barri és molt gran  i aquí hi ha la de veïns, la de millora del barri de Ca n’Anglada…. Cada una  fa la seva feina però després ens truquem i ens reunim  per treballar tots junts i fem feines comunes com  La Fira de l’Oliva, el Tomba castanyes i bé, temes relacionats amb sortides,  viatges, també es fan tallers d’informàtica, ioga i qualsevol activitat per entretenir a la ciutadania. No podem deixar a la gent es quedi  a casa seva, avorrits.