Marwa Chakri, Adrià Martos i Mireia Santa Ana
La Susana, l’Esther i la Lidia són ex-alumnes de l’escola Ramon Pont. Van estudiar EGB. Tot seguit, van cursar Formació Professional o Batxillerat. Totes tres van assistir a la jornada de Portes Obertes dedicada a famílies i ex-alumnes el 25 de febrer.
Quin és el teu nom i la teva edat?
- Jo em dic Esther i tinc 45 anys.
- Jo em dic Susana i tinc 45 anys .
- Jo Lidia i tinc 45 anys.
Quan vau arribar a l’escola?
- Susana: Vam començar a P5, en aquell moment no hi havia P3, era l’any 1982.
Quant de temps vau estar en l’escola?
- Lidia: Vaig estar 4 anys.
- Esther i Susana: Nosaltres 9 anys.
Quins records teniu de la escola Ramon Pont?
- Lidia: Aquí vam començar jugar a bàsquet, jo des de llavors no he deixat de jugar.
- Susana: Jo me’n recordo molt de la Setmana Cultural que feien cada any i m’encantava. Fèiem tastet de cuines, taller de fotografia era brutal.
Que vau fer després de sortir de l’Escola?
- Esther: Vaig anar a fer Formació Professional, vaig fer administració. El que ara és Cicle Formatiu.
- Susana: Jo vaig fer batxillerat, després vaig deixar d’estudiar i vaig començar a treballar.
- Lidia: Jo d’aquí em vaig anar al barri i de Les Escoles, en acabar la Primària l’EGB d’aquella època i després vaig fer també Administratiu a l’FP.
Quina va ser la vostra mestra preferida?
- Esther: Es difícil escollir, perquè són nou anys que estem amb ells.
- Susana: La meva mestra preferida va ser la Pilar, una meravellosa mestra. La Puri era la que més impressió em causava. La Marisol, una de les millors, crec que era la mare d’una companya que es deia Alba.
- Lidia: A mi m’agradava molt la Joana.
L’assignatura que més us agradava i la que menys?
- Esther: A mi la que menys, Educació Física. Era com un entrenament militar.
- Susana: M’agradava Castellà. A mi m’agradava molt el Gimnàs, anar allà i pujar la porta, saltar el poltre, el plint.
Alguna anècdota de l’escola?
- Susana: Jo una vegada li vaig dir als meus pares: ens han dit que podem portar les mascotes. I em vaig presentar aquí amb el meu gosset. Quan em van veure arribar van dir: truca a la teva mare ara mateix i que reculli el gos.
- Esther: Jo una vegada estant al pati (jo era molt canyera, molt de jugar, no de seure’m a l’escala) una pilota em va donar en tota la cara. A dia d’avui això ho explico moltes vegades quan diuen “Es que els cops que no t’esperes fan més mal”.
- Lidia: Vosaltres això no ho heu viscut, a nosaltres ens venia Mossèn Lluís; el capellà, i ens donava religió. O sigui, un capella venía a fer-nos Religió.
Que us sembla el nou edifici estrenat aquest curs?
- Lidia: És molt, però molt xulo.
- Susana: A mi m’agradava el col·legi abans, però ara és molt obert, molt lluminós…
Quin va ser el curs que més us va costar cursar?
- Susana: Jo crec que 4t de Primària amb la professora Puri.
- Lidia: Jo és que vaig acabar a 3r de Primària. Em va costar 2n de Primària perquè em vaig trencar un dit del peu, i no podia fer res. Me’n recordo que la profe Tere Forrellat, venia a buscar-me a casa amb el cotxe, per portar-me al cole i que jo pogués anar.
Et dediques professionalment al que volies de petita?
- Susana: No, la vida va canviant. De petita pots pensar en ser veterinària i després, al cap dels anys dius: “ostres és molta feina”.
- Lidia: Jo vaig arribar a ser la persona que volia.
Quants anys fa que et vas marxar de l’escola?
- Lidia: Em vaig anar l’any 91, seran uns 32 anys.
- Susana i Esther: Nosaltres fa uns 26 anys.
