El protagonista de la pel.lícula, Dennis Mojen, és un pare que té només 60 minuts per arribar a l’aniversari de la seva filla. El pare és dedica a la boxa però el més important per a ell és la seva filla. Si arriba tard, pot perdre el dret de veure-la. Per això ha de córrer molt i passar per moltes dificultats ja que hi ha persones que el persegueixen perquè han pagat una fortuna per un combat que ell ha abandonat.
Encara que tothom li diu que no arribarà a temps, ell no es rendeix. Lluita contra el temps i contra les persones que el persegueixen. Durant el trajecte, veiem com el pare recorda fets del passat i com vol ser millor persona per la seva filla. Aquests records aporten molta emoció a la pel.lícula.
El que més m’ha agradat de la pel.lícula és que no tot és acció i deixa espai per a escenes emotives plenes de sentiments, en alguns moments oposats, que comparteixen pare i filla. Els moments de més acció de la pel.lícula creen força tensió i esperes amb impaciència que el protagonista s’alliberi dels seus perseguidors, malgrat que algunes escenes semblin una mica falses i exagerades. També m’hauria agradat saber més dels personatges secundaris ja que tenen poca rellevància. La pel·lícula, però t’assegura entreteniment i moments de tensió.
En resum, 60 minuts és una pel·lícula que et fa pensar i sentir. Ens ensenya que si estimes algú de debò, lluites per estar amb aquesta persona. Jo us la recomano molt.
