La professora Àngels López i Ots imparteix les classes de tecnologia i matemàtiques de 2n i 4t d’ESO. És una de les professores més veteranes de l’escola. Des de fa uns mesos exerceix el càrrec de subdirectora.
Quan vas arribar a l’escola Ramon Pont?
Vaig arribar al Ramon Pont fa 28 anys.
Quan vas arribar, com et van tractar?
Molt bé, la veritat, és que molt bé. Em vaig trobar amb la Fabiola, jo estava molt nerviosa i em van convidar a assistir a una reunió de claustre. Després vam realitzar l’entrevista i em van contractar de seguida.
Què vas estudiar?
Vaig estudiar la llicenciatura de Ciències Físiques, dic llicenciatura perquè fa anys els Graus Universitaris no existien i les carreres que s’anomenen així duraven cinc anys.
Sempre t’han agradat les matemàtiques i la tecnología?
Sí, sempre m’han agradat molt.
En què has treballat anteriorment?
Anteriorment, vaig treballar amb la meva mare de molt joveneta amb 15-16 anys a un taller de confecció, però no feia coses complicades, només tallava fils, doblegava roba i endreçava. De seguida, vaig adonar-me que això era molt pesat i molt cansat i vaig donar classes particulars durant molts anys mentre estudiava i abans d’acabar la carrera universitària, vaig començar a treballar a una fàbrica com a tècnica de control de qualitat, agafant mostres i analitzar-les. Em van ascendir de seguida i en 2 anys era la cap de departament de control de qualitat d’aquella fàbrica. Vaig treballar durant 7 anys. Després vaig fer de professora d’adults a una escola ensenyant temes sobre el medi ambient, feia una matèria especialitzada en radiacions i contaminació radiològica. La següent feina ja va ser al Ramon Pont.
Què et va motivar a impartir classes?
Doncs mira, inicialment no volia, la meva mare sempre em deia que se’m donaria bé fer classes, però jo no volia treballar amb joves. El que volia era trobar feina d’auditora de control de qualitat o auditora mediambiental i acabava de tenir al meu fill i no em contractaven per ser dona, i tenir un fill petit. I vaig pensar que a l’àmbit a no en posarien dificultats per treballar i tenir un fill seria a l’ensenyament. I per aquest motiu, vaig decidir dedicar-me a l’ensenyament. La veritat és que és el millor que em va passar perquè m’agrada moltíssim.
Què penses de l’alumnat del Ramón Pont?
Penso que som com una família, això ja ho ha dit molta gent. També penso que vist des de fora sembla un alumnat molt complicat, però quan entres a l’escola hi ha gent molt maca, gent amb molt de potencial, gent amb l’autoestima normalment molt baixa que no acabo d’entendre perquè sempre pensen que són menys, però que, en canvi, és un alumnat que pot arribar a fer moltes coses.
I del seu nivell acadèmic, què en penses?
Doncs mira això és com tot, hi ha gent amb un potencial molt gran que no vol treballar gens ni mica, gent amb un potencial acadèmic fluixet que treballa molt i, en canvi, té uns resultats fantàstics i gent que va molt de sobrada, que no fa res i arriba molt justet. És a dir, al final tot és un tema de voluntat, ganes i capacitat, com a la resta d’escoles del nostre voltant. De totes maneres, si parlem només de nivell acadèmic, jo que m’entrevisto amb professors d’altres instituts, el nostre alumnat que té una mitjana de notable, porta un molt bon nivell per continuar estudis, per sota del notable ja depèn molt.
Quina és la teva relació amb el professorat del centre ?
A mi m’agradaria pensar que molt bona. Jo soc d’aquelles persones que em costa fer amics i consideren que el lloc de feina no és precisament per fer amics, tinc alguna amiga dins de l’escola, però sobretot, crec que la relació de companyerisme és molt bona. Hi ha bona relació, és molt agradable treballar amb la gent que s’implica molt. M’agrada molt la relació que tenim.
En què consisteix el teu càrrec com a subdirectora?
Doncs substituir la Maria quan no hi és, desenvolupar algunes tasques de responsabilitat, de vegades atendre alguna família amb una situació una mica complicada. Dins de l’Equip Directiu, totes les tasques que són específiques, es reparteixen i es fan diverses funcions i tasques. La veritat és que porto molt poc temps sent subdirectora, però de moment realitzo les funcions que m’han assignat.
Què li dius als nois i noies que pensen que les mates són molt difícils?
Que no ho han intentat, que no ho han provat, no saben de que parlen. És com qui diu “jugar escacs és avorrit” i no juga a escacs. És com qui diu “el ball és avorrit” però no balla. Les matemàtiques tenen un grau de dificultat, però la gent que les practica sap que poden arribar a ser molt divertides.
Què volies ser de gran quan eres petita?
De veritat, de veritat.. astronauta, i no és broma. De fet quan vaig arribar a la universitat, la meva primera opció d’estudi va ser enginyeria aeronàutica. El que passa és que en aquell moment només s’impartien classes d’aquesta disciplina a Madrid. La meva família que és una família obrera, havia de pagar tres universitats, i em van dir que no podía estudiar a Madrid, que no hi havia prou diners. D’aquí que em quedés amb la carrera de Física que era la més propera que hi havia.
Que t’agrada fer en el teu temps lliure?
A mi el que més m’agrada és llegir, cada dia llegeixo una mitjana d’1 hora i mitja, després caminar, quedar amb els meus amics i amigues. M’agrada molt el cinema, m’agrada molt la música i ballar, quan aconsegueixo que tohom marxi de casa, ballo i… anar d’excursió.
Quines sèries t’agraden?
Veig de tot, m’agrada ser crítica i poder veure de tot, no em quedo amb un sol gènere, però tinc temporades. Vaig tenir temporades de ciència-ficció, vaig tenir temporades de sèries coreanes. Ara estic amb l’anime,depèn… El que sí que soc una miqueta obsessiva quan començo amb una temàtica fins que no les acabo totes, no passo una altra tema.
Quina música escoltes o quina és la teva cançó favorita?
Unes de les coses bones de treballar amb adolescents és que també puc sentir la música d’alguns companys vostres, sobretot de 3r i 4t d’ESO que em recomanen música. Hi ha sorpreses molt maques. M’agrada molt la música dels 80. M’agrada, Come on my love, Queen, Pink, BTS… Soc molt variable.
Quin consell donaries a l’alumnat?
Que siguin molt bones persones, que siguin persones molt educades que es preocupin molt pel seu futur, ja no dic ni estudiar molt, sinó que es busquin un objectiu a la vida i treballin per aconseguir-lo.
Tens algun lema?
“Vive y deja vivir”
