La mestra Marta Ruiz, tutora de 3r de primària de l’escola Ramon Pont, porta 18 anys treballant al centre. Té molta experiència amb nens i nenes de primària, tot i que va començar fent classes a l’ESO. Abans, havia treballat al Centre de Normalització Lingüística ensenyant català a adults.
Què és el que més t’agrada de treballar amb nens i nenes?
El que més m’agrada és que cada dia és diferent. És impossible avorrir-te. Tot i que tinguis l’horari, els nens amb les seves històries fan que cada dia sigui diferent. I tenen sortides molt bones. Com més petits, més bones sortides tenen. Aleshores, quan t’agafen confiança, doncs també és molt bonic. I aquí a la nostra escola hi ha l’avantatge que quan comencen a I3, doncs els vas veient com van creixent i això és una cosa molt xula.
Com ha canviat l’escola des que vas començar fins ara?
Doncs moltíssim. Ha canviat com a edifici, no només amb l’edifici nou, sinó que l’antic també ha canviat, per fora i també per dins. També és un reflex de la societat que ha anat canviant. Jo fa divuit anys que estic aquí, o sigui que ja fa temps, i me’n recordo que al principi també s’ensenyava diferent, la relació potser era diferent. Va haver un canvi molt gran, sobretot amb l’entrada de les noves tecnologies a les aules. Això va fer també que canviés molt la manera d’ensenyar i de relacionar-nos entre nosaltres. Hi ha hagut avantatges i inconvenients. I també el tema de les emocions ara es tracta molt més. Abans no és que no es tractés, poder no hi havia tants espais, però ara és un tema al que també donem molta importància.
Què has après dels teus alumnes al llarg dels anys?
Doncs he après a tenir més paciència de la que tenia, hem de tenir molta paciència.i que és important ser resolutiu. Si els nens necessiten solucions bastant ràpid i aleshores, de vegades, has de treure’t les solucions de les mànigues. I també hem de tenir les idees molt clares, si veuen que dubtes, malament. Les idees clares.
Què és el més important que han d’aprendre els nens i nenes a aquesta edat?
A veure, a banda de les matèries de català, castellà, que això és òbviament el que s’ensenya a l’escola, és important, penso, que els nens, i les nenes d’avui dia, aprenguin respecte i tinguin responsabilitats. Perquè això al final els servirà per tota la vida. El tenir responsabilitats, saber què és el que han de fer, saber què és el que és correcte, el que no, i sobretot, que es relacionin de la millor manera. Moltes vegades tenim conflictes perquè no es respecten les persones. Aleshores, penso que és molt important que des d’aquí, a l’escola, es tractin aquests temes, però també des de casa. És una feina que de vegades no només hem de fer l’escola, sinó també des de casa.
Què fas perque tots els nens i nenes se sentin còmodes i segurs a classe?
Intento parlar molt amb ells, sobretot si veig que algú no està bé. No sempre és fàcil detectar si un nen no està bé, perquè a vegades, doncs, quan venen aquí a l’escola, com que estan amb altres nens, que estan amb els seus amics, doncs se’ls hi oblida, no? Però tenen problemes o tenen preocupacions, llavors és important detectar que no estan bé. Jo ja sabeu que soc una persona estricta, una mestra estricta i exigent, però penso que també dono espai perquè et parlin, perquè s’obrin i, bé, que al final els infants han d’estar bé amb ells mateixos per poder donar també el millor als altres. I és important, també això, que se sentin segurs a casa, a les classes, que sentin que poden explicar les coses i que tinguin confiança i sigui amb el tutor o amb una altra mestra, han de tenir algú de referència a l’escola.
Com ajudes un alumne/a que té poca confiança?
Bé, si té poca confiança, és important detectar per què té poca confiança, perquè no és bo en alguna matèria o perquè no és popular a la classe o perquè té falta d’habilitats, el que sigui. Primer és important detectar per què té poca confiança i després intentar potenciar la resta de coses. Doncs si és un nano que li costen els estudis i té poca confiança en això, es tracta de potenciar la resta de coses. I sobretot, valorar molt el que fa bé i motivar-lo i destacar-li que ell també pot fer, pot arribar on vulgui arribar. És important també motivar-lo.
Com resols els problemes o discussions entre l’alumnat?
Doncs parlant i reflexionant. Jo sempre els dic, para, respira i pensa. Moltes vegades els conflictes són perquè, vosaltres ja ho sabeu, estan enfadats i reaccionen malament. Aleshores és important veure per què han reaccionat així, parlar-ne, que hi hagi espais per parlar-ne i és important parlar quan passen les coses. Perquè a vegades és que ahir va passar… No, no, no. Si passen, s’han de solucionar al moment.Sí el problema passa enmig d’una classe llavors és més complicat, però la majoria de conflictes passen al pati. o entre classe i classe, quan no estan atents. Aleshores és important trobar espais perquè puguin parlar en aquell moment També és important que es posin a la pell dels altres. Com t’hauries sentit tu si t’haguessin fet això? Això també és important, sobretot un dia quan sereu més grans. Quan són petits això costa una mica. Però a mesura que aneu sent més grans, podeu posar-vos a la pell dels altres.
Creus que és important treballar les emocions a l’escola? Per què?
Sí, és molt important treballar les emocions i més ara. I penso que cada vegada els infants saben menys què els hi passa. Llavors és important treballar des d’aquí a l’escola, però també des de casa, el que us deia abans. Penso que quan un infant, quan un nen o una nena entra a l’escola, hem de treballar en equip les famílies i l’escola. És molt important que tinguem confiança. Moltes vegades als nens els hi passa alguna cosa i no saben què és. . Llavors és fàcil posar un nom…ràbia, tristesa, por, però a vegades no. I bé, doncs els hem d’ajudar a posar nom a les coses i per això és molt important que puguin parlar, que puguin parlar de com se senten, que se sentin còmodes, que se sentin escoltats. I si un nen, el que us deia abans, si un nen se sent a gust, és que les coses sortiran molt millor. Però als adults també ens passa això. Si no estem bé, llavors ens costen molt les coses. Si estem bé, tot flueix. Llavors als nens, que no deixen de ser nens, els hem de donar aquestes pautes o aquestes ajudes perquè sàpiguen expressar al màxim què és el que els passa.
Com treballes amb l’alumnat que aprèn més lentament?
Cada nen i nena té la seva manera . Al final, cadascú té el seu ritme de treball, i si és veritat que hi ha d’haver uns mínims, però amb els infants que tenen més dificultat, ens hem d’adaptar una mica al seu ritme. L’ideal és que hi hagi dos mestres a l’aula o que hi hagi desdoblaments o que hi hagi reforços, però quan això no és possible, perquè a vegades no és possible, doncs un cop fas l’explicació més general per tothom, doncs t’acostes als infants que els costa més i els hi tornes a explicar amb unes altres paraules, potser amb imatges. La feina que fan, doncs està adaptada, també. Potser no han de fer cinc preguntes, n’han de fer dues. Cada infant és diferent i al final t’adaptes una mica al que ells poden fer, però sempre han de fer alguna cosa ja que els costi més o siguin més lents a l’hora de treballar, no vol dir que no hagin de fer res. Han de fer i ho han de fer bé, igual que la resta. Nosaltres també ens hem d’adaptar.
Quin és el repte més difícil de ser tutora?
Una cosa que a mi m’agrada molt i que és molt difícil i cada vegada més és que hi hagi cohesió de grup. Que un grup se senti grup, com una petita família. I això a vegades costa molt, perquè hi ha moltes, molts conflictes entre ells, es parlen malament, no es respecten, hi ha molts grupets, i intentar que hi hagi un bon ambient costa molt, costa molt. I com que costa molt, doncs és un repte. Aleshores anem fent dinàmiques, parlant molt, posant-nos en situacions. Això és un dels objectius que normalment em fixo des del principi de curs. No sempre ho aconsegueixo, eh? Però ho intento, això sí que ho intento. M’agrada, m’agrada que els nens i nenes d’una classe s’estimin entre ells i es respectin i ho facin treballant de manera cooperativa. Sí, això és xulo.
Quins valors intentes transmetre cada dia als teus alumnes?
Un dels valors que m’agrada molt és l’esforç, l’esforç i el treball. Però ara penso que s’està perdent. Els infants d’avui en dia és ja per ara. I el ja per ara no requereix cap esforç, i les coses no funcionen així. Desgraciadament, no funcionen així. Llavors, l’esforç i el treball és molt important. El respecte també és un valor important. A la vida et trobaràs amb moltes situacions que no t’agradaran, hauràs de treballar amb persones que potser no tens molta afinitat, però hi ha un mínim de respecte. I aquí l’escola penso que és important que ho entenguin. I llavors també un altre valor que m’agrada molt és l’empatia, posar-se a la pell dels altres. Si una persona és empàtica,tindrà la meitat dels problemes perquè es posarà a la pell dels altres.
Hi ha algun fet o experiència que recordis amb especial afecte?
Si m’agrada molt, ara que ja fa uns quants anys que estic aquí, el que us comentava abans. Veure com entreu a I3, us i aneu fent grans, aleshores passeu en algun moment pels cursos on estic jo, després creixeu, us gradueu, marxeu i durant un temps potser desapareixeu, però a vegades torneu, ens veniu a saludar, ens trobem pel carrer, ens poseu al dia i això és una cosa que em fa molta il·lusió. Fins i tot doncs aquí a l’escola, jo tinc ja companyes de feina que han sigut alumnes meves. i això em fa molta il·lusió. La veritat és que és una cosa molt bonica.
Què t’agradaria que els teus alumnes recordessin de tu en el futur?
Què m’agradaria? Bé, ja sabeu, segurament em recordaran com una persona, una mestra exigent, una mestra estricta, però penso que també soc una persona amb qui es pot parlar, que escolta i una persona coherent. Una mestra coherent que si diu una cosa la fa, això al final també és respecte. Si tu li dius a una alumne que faràs això, que no pateixi, que l’ajudaràs i ho fas, això també et queda, penso. Ja m’ho explicareu d’aquí uns anys, a veure què recordeu.
Quin consell donaries a una persona que vol ser mestre o mestra?
Que tingui molta paciència, molta, molta, molta, que ho tingui molt clar. És una professió bonica, és una professió que motiva, però també és una professió que desgasta molt i més avui en dia, tal com estan les coses. A mi m’agrada molt la meva feina, però no m’agrada el sistema en què s’està convertint l’ensenyament. Penso que hi ha moltes coses que no funcionen. Reflex d’aquesta situació són les actuals vagues. Però això no vol dir que no m’agradi la meva feina. Aleshores, una persona que vol ser mestra, doncs això, ha de ser una persona amb molta paciència, amb molta vocació, que s’ho cregui, evidentment que l que li agradin els infants, i que tingui també les idees clares. Sí, això sí.
Practiques algun esport?
Sí, cada dia. Cada dia intento fer una mica més d’esport, perquè és la meva manera de desconnectar, de trencar una mica la rutina. M’agrada molt anar a córrer, m’agrada molt fer muntanya, bici estàtica també, però sobretot, córrer i muntanya. I si puc fer-ho cada dia, doncs cada dia, sí.
Què t’agrada fer al teu temps lliure?
M’agrada molt llegir, això ja ho sabeu. sabeu: M’agrada molt viatjar, molt, moltíssim, m’agrada quedar amb els amics, estar amb la família. També, m’agrada estar estones en silenci i allò de desconnectar, no sentir res, perquè aquí a l’escola hi ha molt, molt soroll, parles tot el dia, llavors també m’agrada molt a vegades arribar a casa i gaudir del silenci absolut. poca estona, però una estona sí.
Què t’agrada més, llegir llibres o veure sèries i pel·lícules?
Llegir, per suposat. Si parles d’ un hobby, seria la lectura. Però sí que és veritat que quan hi ha moments que estic esgotada o estic molt estressada i no tinc allò el cap per estar concentrada en la lectura, doncs també m’agrada veure sèries. Sí, una bona sèrie també no et diré que no. El que passa és que només els caps de setmana, entre setmana no miro la tele, només els caps de setmana. Pel·lícules cada vegada menys, la veritat és que sí. Això de les sèries, doncs m’he mal acostumat.
Per què t’agrada tant El Petit Príncep?
Per què m’agrada tant El petit Princep? Doncs m’agrada tant des de fa tants anys que gairebé me n’he oblidat de per què m’agrada. No, és una lectura que em genera molta tendresa, és una lectura bastant trista, eh? No és una lectura alegre, però em genera molta tendresa, són uns personatges molt tendres tots. Mira que hi ha molta varietat de personatges, però és molt bonica, és molt senzilla i que és una lectura que pots fer des de petit fins a adult i que cada edat té la seva interpretació. M’agraden molt els personatges, el del petit príncep i el de la guineu, i penso que és una novel·la, un relat que encara té fe en la humanitat, que encara creu en les bones persones i avui en dia és molt important això, creure que encara podem ser bones persones.
Tens alguna frase preferida d’aquest llibre?
Sí, jo ara en tinc vàries. A veure, la típica, eh? L’essencial és invisible als ulls, vol dir que les coses importants no es veuen perquè estan a dins, que avui en dia tota la immediatesa de les xarxes com Instagram, TikTok, és el primer que veus i el que veus és una merda, així de clar, I l’important està a dintre, això és la frase més típica, no? Però també m’agrada molt quan, per exemple, les converses entre el Petit Príncep i la guineu, que són sobre l’amistat, sobre el vincle que crees amb les persones.Ara no et sabria dir una literalment però sí, que m’agraden molt.
Quin és el teu llibre preferit?
Mira, no tinc un llibre preferit, perquè com que me n’he llegit centenars, no et sabria dir el meu llibre preferit, és que en tinc molts de llibres preferits, però, per exemple, m’agraden molt els llibres d’intriga, de misteri de la Dolores Redondo. M’agrada molt Jane Austen, m’encanta, i és un descobriment que he fet fa poc. També m’agrada molt, he gaudit moltíssim amb la saga “Black Water”. No sé, és que… me n’agraden molts, no sabria dir quin més.
Quines sèries mires?
Mira soc molt eclèctica. No m’agrada un únic tema, sinó que miro de molts temes. Una de les que més m’agrada és Outlander, que és una sèrie ambientada a Escòcia. Ah, també m’agrada molt The Crown, que és una sèrie que parla de la família reial anglesa i passa per moltes etapes de la història, però també m’he mirat els Bridgerton i m’han encantat, també. I soc… depèn, depèn del moment en què estigui, m’agrada una o una altra.
Viatges molt? Quin país t’ha agradat més quan el vas visitar?
Doncs viatjo sempre que puc, perquè viatjar és un hobbie molt car, no és barat, aleshores, bé, viatjo sempre, sempre que puc. El país que més m’agrada, que més m’ha fascinat és Escòcia. M’ha encantat. Hi he anat tres vegades i la veritat és que cada vegada trobes coses diferents. També m’agrada molt Suïssa, a més a més, allà hi tinc família i sempre que hi puc hi vaig. També és un país molt bonic. I l’últim viatge que he fet a la part rural d’Anglaterra, doncs,ha estat fantàstic. És que sempre que viatges, no he tornat mai d’un viatge dient no, a mi això no m’ha agradat. Però si hagués de triar un país, Escòcia. Sí, sens dubte.
Tens un lema?
La vida és dura. La vida és dura, aquest és el meu lema, però és un lema una mica negatiu o pessimista. No, hi ha un altre que m’agrada molt i que a més a més barreja dues de les meves passions, que són la lectura i viatjar, i que diu que per viatjar no hi ha millor nau que un llibre, que és una frase d’Emily Dickinson, que és una poeta nord-americana que m’agrada molt. Llavors m’agrada molt perquè barreja el viatge i els llibres. I aquest és el meu lema. Sí, sí.
